“Cuando el río suena, agua lleva”, Sr. Rajoy.

Amb les vostres paraules esteu girant la Constitució en contra vostre. El refrany és castellà, no català i al segle XXI el riu són les xarxes i l’aigua que porten no baixa massa neta. El vostre famós NO se us està convertint en un boomerang. Els exemples, els he llegit a les xarxes. Un és deportiu. L’esportista de la Federació Catalana de raquetes de neu, que viu a Xerta, s’ha proclamat Campiona del Món amb Holanda. És la resposta al vostre NO perquè la Federació Internacional obedient a la Federació Espanyola va prohibir la participació de l’equip de la Federació Catalana, reconeguda per la internacional. L’argument, evitar conflictes diplomàtics. Per què la intervenció de la Federació Espanyola?. Senzillament perquè en l’equip català hi figurava la més que probable nova campiona mundial de l’especialitat. I així va ser. Senzillament, no hi ha altra raó. I van ser les deportistes que s’hi van negar. I curiosament la campiona catalana donà el títol a Holanda. Però davant del món tothom sap que és catalana. La llei esportiva internacional donava la raó a Catalunya perquè la Federació Catalana estava reconeguda per la corresponent internacional. Qui va contra la llei?

Una altra fet que té força relació amb l’afirmació que es fa continuament des d’el Govern que a Espanya la llei tracta iguala tothom. Sr. Rajoy l’acusació apareguda a les xarxes va directa contra vos per la manera de complir o no complir la llei de dependència. El Tribunal Suprem ha arxivat la demanda de l’associació “El defensor del paciente” per greuge comparatiu presentada contra vos i a la vegada un comentarista va afirmar que en un altre país vos ja estarieu a la presó. I aixó corre per les xarxes. El greuge comparatiu no és altre que el tracte que rep el vostre pare per raó de dependència i el que han rebut les 421.000 persones dependents que no han cobrat la mísera ajuda de tres cents euros i escaig que comparada amb la del vostre pare és una misèia, costant-li a l’estat uns 5.000 € al mes. Aquesta ajuda al pare seria impecable si les dispeses anèssin a càrrec vostre, però sembla ser que no és així. Però el problema, sigui veritat o no, és que la notícia corre i quan corre “algo queda”. Hi ha una dita que diu que la dona del Cèsar no nomès ha de ser santa, sinò també semblar-ho. I quan corre entre les aigües del riu de la informació no ho sembla. I el mèrit o el demèrit nomès és vostre. Però no oblidem que 100.000 de les 421.000 han mort sense rebre l’ajuda que tenien concedida. Són moltes vides Sr. Rajoy que a l’hora de la veritat reclamaran justícia.

Sr. Rajoy, les aigües van molt plenes i amb tota sinceritat és urgent un reciclatge en profunditat sobre la vostra manera de concebre i practicar la política. També debeu saber que corre un llibre que es diu que us preocupa i angunieja. És un llibre d’economia que parla com l’Espanya que vos governeu camina cap a la bancarrota. Però digui el que digui el llibre, que no he llegit, aquesta previsió es palpa i és un dels motius del vostre NO a Catalunya.

Només hi ha una raó que honora a la política, saber respectar a les persones i garantir-els-hi una vida digna. I aquest principi bàsic a Espanya la majoria dels ciutadans no el gaudeixen. No és nomès Catalunya qui demana els seus drets, un gran nombre d’espanyols també ho volen i com els feu callar? A la vista està. No calen proves. Podem aportar com la justícia espanyola permet l’enriquiment dels seus polítics jubilats. Les xarxes també se’n fan ressó. N’hi ha un que cobra un vitalici de 80.000 €/any i que ultra altres beneficis per assessorar empreses, també cobra per conferència 36.000€/hora i ha rebut un milió d’euros d’una editorial per publicar tres llibres. Quin  és el tracte que reben els jubilats si publiquen un llibre o fan una conferència. Sobre ells l’amenaça de perdre la pensió. És la mateixa bara de practicar la justícisa?