Esmorçar de forquilla a la Fonda Europa

L’entitat CLARIANA, amb el seu lema SALUT BENESTAR SAVIESA em convidà a compartir el tema del meu poemari GLOPS ERÒTICS AMB SOSPIRS BÍBLICS. Un plaer i un orgull i molt més quan els debat o diàlegs de Clariana sempre són enriquidors i molt compartits. El tema el centralizava aquest títol: DE L’EROTISME A LA MÍSTICA. Un repte, òbviament, en una societat, que vol ser democràtica, però que des d’el poder no li deixen gaudir-ne. EROTISME és una paraula, a primer cop d’ull, de disbauxa, quan en realitat expressa el primer tram del ser humà envers l’assoloiment del seu màxim objectiu que és la felicitat en una bona convivència. L’erotisme, el concebeixo, com l’amor físic que coordinat amb el psíquic, creen l’autèntic i verdader, el del ser humà en la seva integritat. La dualitat matèria-esperit no divideix crea un nou tot, el ser humà. I en aquest tema alló que cal és tenir molt present que és la persona i quin és el seu futur. No és cap secret que el motor bàsic i fonamental és l’amor viscut en justícia i veritat. I en la seva configuració hi trobem l’erotisme que en el fons és una vivència amb unes sensacions molt especials. Com es produeix aquesta experiència? Cal tenir present que la configuració de la persona, home-dona, té una tendència a la relació. I tot el cos humà, és per ell mateix una invitació a relacionar-se amb els altres i amb un component molt especial entre sexes. L’erotisme  és l’expressió física de les relacions sexuals. La naturalesa així ha configurat l’home i la dona. L’home i la dona gaudeixen d’uns ulls que comencen la relació amb un desig. Segueixen amb un coneixment i acaben relacionant-se. Hi ha moltes maneres de relacionar-se, però el ser humà que en aquesta experiència comença amb la passió gaudeix una capacitat de control amb la intel·ligència, perquè les relacions humanes quan són verdaderes denoten un equilibri entre emoció i veritat en l’acció. I aixó és fonamental. Òbviament que el comportament relacional està subordinat a la qualitat integrada de la persona. I en aquest joc, per què en el fons és un joc, hi juguen les diferències i la llibertat. I per aixó el joc és difícil de mesurar moltes vegades i molt més quan se’l vol controlar des de fonamentalismes. El fonamentalisme polític i religiós és el pitjor enemic de la convivència humana en pau. I aquest amor físic eròtic pot arribar a la mística? No en tinc cap dubte, quan l’erotisme és un joc humà verdader i  intel·ligent en la seva passió. Per què la primera condició per esdevenir un místic és ser persona. Per aixó és tan necessari poder dir “jo sóc”. No m’allargo més avui. Continuarè en un altre comentari la vesant mística de l’amor humà. Només un incís, aquesta filosofia meva està fonamentada en el llibre bíblic del CÀNTIC ELS CÀNTICS  que ha estat la meva font del poemari GLOPS ERÒTICS DE SOSPIRS BÍBLICS. Acabo amb una pregunta: és possible que l’erotisme sigui una experiència religiosa?.