Sr. President, la meva independència no està a la venda

Jugar amb les il·lusions de les persones és un joc poc net quan amb diners es vol compensar una actuació política gens democràtica. Accepto que al President del Govern no li faci cap gràcia la independència de Catalunya però alló que és inacceptable és el comportament d’un No passant a una oferta de diners. I és molt greu perquè els diners que oferta a Catalunya són resultat d’una política irregular i injusta per incompliment. No és cap argument l’afirmació que Espanya ha superat la crisi, que no és veritat, i ara està en condició de poder complir. Si els presupostos previstos per a Catalunya no es complien per falta de liquiditat, com s’expliquen les inversions milionàries a Madrid i en les xarxes de l’AVE, amb estacions de viatgers gairebè inexistents? No vulgui rentar la roba amb sabó inadequat. El seu govern ha fet inversions contràtries a les urgències del país, emmirallant-se massa en el vot que necessita per continuar governant. L’oferta que ha fet a Catalunya el denuncia de manipulador de la història perquè posa el diner per damunt de la voluntat de les persones. No sóc jo qui li ha de dir com explicarà o explica la desviació de diners rebuts pel corredor mediterrani i aquest corredor el fa passar per Madrid. És inconcebible la falta de visió económica en un govern que ha d’estar al servei de tots els espanyols. Sr. Rajoy, jo sóc inependentista i defensarè la meva independència mentre sigui vigent el DNI espanyol que em fa dipositari dels drets de la Constitució Espanyola. I com a tal té el deure i l’obligació de tractar-me i si no ho fa prevarica, així de clar, perque actuaria al marge de la Constitució. Les voluntats bàsiques constitucionals són molt clares i no es compleixen. És inadmisible que un article de la Constitució devalui la voluntat fonamental que li dóna forma i licitud. I ara, davant de la incompetència es presenta a Catalunya a fer un oferiment, però no el fa on hauria de fer-lo, davant del govern de la Generalitat, sinò davant dels seus. I aixó no és correcte, aixó és manipular la població i una demostració més de la seva feblesa política. I és perillós aquest comportament ara que el brexit demana una política democràtica a favor dels pobles. M’ho imagino. Pobre Europa i pobre Espanya. Ha arribat l’hora de la gran política democràtica. Primer les persones, desprès els estats i a Catalunya amb diners voleu comprar les persones per mantenir un estat que trontolla i trontollarà més encara. Per què, no és nomès Catalunya i Euskadi, sinó Andalusia, València, Mallorca i Galizia. Sr. President, qui de veritat trenca Espanya? La unitat no significa perdre la identitat i aquesta unitat la política del PP no l’entén i no l’entén pèrquè tampoc enten el fenómen de la globalització, que no és un fenòmen econòmic com es vol fer creure i és aquesta creença política la responsable del desgavell social existent a la pell de brau. L’economia no soluciona els problemes dels pobles, són les persones que solucionen els problemes amb una economía al servein de la gent, no la gent al servei de l’economia, com és la política espanyola actual. La gent de Catalunya vol desenvolupar la seva pròpia política identitària i només és possible amb la independència que és un dret natural superior als drets constitucionals. Sr. Rajoy, no prometi complir avui, alló que ahir no va complir, perquè no té credibilitat política. Amb tots els respectes que el fet de ser demócrata m’aconsella, no m’el crec, ni puc, malgrat que m’agradaria.