Era el gran tema dels Esmorçars de Forquilla de l’Hotel
Europa. Qué és la mística? Una experiència, que totes les religions tenen en la
seva doctrina, i que en el catolicisme es defineix com la unió de l’ànima amb
Déu abans de morir. És una unió molt especial que per desitjada no la gaudeix
tothom nomès algunes persones per raons que els humans no podem decidir. Aixó
no significa que la vida de la resta de mortals no sigui mereixedora del regne
del cel. El camí de la salvació, el catolicisme l’emmarca en dues maneres:
ascètica i mística. La primera és el treball de la persona per guanyar-se el
cel i el segon és la vivència que no ha creat ella i que s’hi troba immersa pèr
conquerir la unió divina. L’erotisme pot ser-hi en aquest camí? Alló primer que
cal tenir en compte és la realitat del ser humà. En l’hinduisme el camí és la
reencarnació fins assolir el nirvana. D’acord amb la religió, el ser humà està
destinat a la vida eterna que ha de guanyar-se amb les seves obres humanes.
I
l’erotisme és el desig sexual d’una acció humana. La condició rau en la
qualitat humana de la persona erótica. És obvi que l’erotisme és passional però
també ho és que l’ésser humà és intel·ligent per racionalitzar els seus actes.
En aquest tema hi juga un paper molt inmportant la tendència religiosa de casa
persona. Per què totes les institucions religioses tenen el seu concepte de la
mística. Alló que és clar rau en el fet que en totes elles, la mística ésdevé
una experiència transcendent de plenitud religiosa. Però qué és la mística? La
paraula es deriva d’un verb grec que significa tancar i mística per tant,
tancada. En el fons és un isolament en el camí cap a la unitat amb Déu, una
vegada assolit el grau màxim de perfecció per unir-se l’anima amb el sagrat.
Aquesta unió, una vegada assolida abans de la mort, produeix unes sensacions
indescriptibles que només els que les han viscudes poden explicar-les. Espanya
té dos testimonis d’un nivell excelç amb Sant Joan de la Creu i Santa Teresa de
Jesús. Sant Joan de la Creu, amb el poema Càntic espiritual, que el mateix
comenta, i Santa Teresa de Jesús, amb el seu llibre LAS MORADAS, ens alliçonen
sobre la veritat de la mística. Senzillament es tracta d’un nivell de perfecció
espiritual que ratlla l’infinit.
A nivel humà, la mística és aquella sensació
de felicitat intensa inexplicable que assoleix en l’exercici de la teva activitat
fonamental, com la ciència, la poesia, l’art i el treball. David Jou, amb els
seus llibres ens parla de la Poesia de l’infinit i de la Poesia mística. Des de
la meva petitesa entenc que en el ser humà, que la base de la seva vida la
coordina l’amor en totes les seves activitats, l’erotisme és un pas inicial
necessari per arribar a la mística en el goig perfecte de la vida. En la meva
concepció del ser humà és impossible avançar en el camí de la millora sense la
religió perquè considero, que si l’ésser humà, home i dona, són imatge de Déu,
totes les accions seves han de merèixer el guardó últim. I en aquest camí,
política i religió hi tenen un deure insubstituible, assolir la integritat
humana de la persona, d’acord amb la seva constitució física i psíquica. La
transcendència és consequència de integrar-se físic i psíquic en un tot, el ser
humà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada