Desarmament d’ETA

Una molt bona notícia i molt més perquè des de l’any 2011 ETA no ha ajusticiat a ningú. Suposo que la paraula “ajusticiat” no plaurà a certes persones. Però és la realitat. ETA aplicava la seva justícia que no s’adiu amb un estat de dret. Però mantenir les armes calladles era un bon missatge i el missatge s’ha complert. Dissortadament les paraules amb que contestà a la notícia el President del Govern no són cap presagi de bona convivència. Durant aquests anys d’armes silenciades el Govern Espanyol no ha fet cap gest de bona voluntat, nomès ha perseguit. Durant els cinquanta anys i escreig de guerra d’ETA, no nomès ha matat ETA, dissortadament l’estat en temps de Franco i en etapa democràtica també s’embrutà les mans. Hi haguè víctimes per les dues bandes i no sempre d’acord amb la llei vigent. Personalment penso que cap llei pot justificar una sentència de mort. Les víctimes, del cantó que siguin, sobre tot les mortals, són víctimes de lleis sense garantia de licitud. És veritat que el nombre de les causades per ETA és de 800 persones. Però no nomès maten les armes de foc, les espases i les sentències judicials, n’hi ha d’altres sota la responsabilitat dels governants, que també causen víctimes innocents. Per exemple l'incompliment de la llei de dependència per ajudar a persones necessitades sense  massa recursos de subsistència. A la pell de brau, es reconeguè el dret de rebre assistència d’acord amb la llei de dependència a uns 400.000 ciutadans. D’ells, 100.000 han mort sense haver rebut l’ajuda reconeguda. D’aquestes morts els governs de torn en són responsables per incompliment i mereixen el pes de la justícia. D’aquesta justícia, que segons el President, a Espanya s’aplica a tothom igual. Sr. Rajoy, que li diran les víctimes de la pobresa que se’n van anar a l’altre món per una assistència deficient i que proclama que la Constitució no es compleix igual per a tothom, quan diu que un dels objectius de la llei és una vida digna per a tots els ciuitadans? Morir per manca de recursos i sense rebre’n és una acusació als responsables de fer complir la llei. De mort a mort no hi ha diferència en el fet, però sí en la forma i la forma té un responsable. Sr. Rajoy, en relació als difunts per incompliment de la llei de dependència, en la forma de morir hi té que veure força el govern quan no compleix. I amb aquests cent mil no va complir. Opino que en relació a aquesta recordança el Govern espera la comprensió dels ciutadans, que amb la Constitució a la mà són sobirans. Aquesta comprensió que desitja, compromet a un altre desig, que el govern sigui comprensiu amb la decissió d’ETA. Euskera s’ho mereix. Un govern que condecora amb medalles a la Verge Maria ha de demostrar també que coneix quan s’ha de saber perdonar. I aplicar la llei, quan ha existit un demostració de contrició, no és saber perdonar. I la política també té obligació de perdonar i de demanar perdó. I els governants no n’estan excents. Des de la meva humil talaia de la història, la pau que ara es viu a Euskadi no seria possible sense la voluntat de l’esquerra aberzale, essent un dels principals artífex Otegui que vàreu tenir empresonat injustaments perquè el tema d’ETA donava vots al vostre partit. No sóc profeta, ni m’agrada ser-ho, però no s’ha de ser massa intel·ligent escoltant les vostres declaracions que creareu un ambient de malestar i de risc provocador. Les armes, legals o il·legals, no han portat mai a la pau verdadera. Més de cinc mil anys d’història ho garanteixen, malgrat les paus signades. Perdonar, no és nomès un acte religiós que el vostre govern no pot oblidar, és bàsicament un acte humà solidari, malgrat no ho sembli, a vegades. I la solidaritat no té espai en un model de govern en el que la llei és absoluta, quan sabeu molt bé que no ho pot ser perquè és obra dels humans i els humans són limitats encara que es creguin déus amb els seus actes i així es dedueix de massa intervencions vostres. La pau unilateral d’ETA es mereix una resposta: respecte a la persona per la seva qualitat de persona. Els etarres són persones i molts d’ells han treballat per la pau en defensa de la diferència. I la capacitat intel·lectual no la gaudeixen només els d’una banda. Amb una política comprensiva, la mútua col·laboració per crear un nou model de convivència és possible. Sense aquesta comprensió, la convivència es trenca. Benvingut el desarmament i que la política del color que sigui, no sigui cap obstacle de pau. El vostre horitzó, Sr. Rajoy, no genera confiança.