Els partits polítics i el seu valor democràtic

Article 6 de la Constitució espanyola: “Els partits polítics expressen el pluralisme polític, concorren la la formació i a la manifestació de la voluntat popular i són instrument fonamental per a la participació política. Podran ser creats i exercciran la seva activitat lliurement dins el respecte a la Constitució i a la llei. L’estructura interna i el funcionament hauran de ser democràtics”.

Tot una declaració d’intencions i un instrument a les mans del poder constituït per poder desautoritzar aquell partit que no li és favorable amb l’argument de que no és democràtic. Sinzerament una dissimulada pràctica manipuladora per part del poder. Si la voluntat popular és plural per diferent valoració constitucionalment s’ha de respectar i no judicialitzar com és la pràctica actual del PP. El màxim respecte a la Constitució i a la llei no el practiquen aquells que diuen NO perquè la Constitució no ho permet, sinò aquells que descobreixen on rauen les mancances de la llei de lleis. I l’article que comento avui n’és una clara demostració. Els partits amb seu parlamentària estatal o autonómica i també els que han estat legalment constituits en l’empara democrática del model polític espanyol tenen tot el dret i la licitud de manifestar aquelles mancances que hi troben en les lleis i aquells drets naturals que en nom de la llei es volen eliminar, com el dret de l’autodeterminació dels pobles. El pluralisme polític en una societat global és la base indispensable per assolir la veritable convivència. La primera exigència rau en el respecte. I a la pell de brau no es respecte els partits que són contraris al poder i que tenen la seva força en una corrupció vestida de pell d’ovella. Que un partit acusat de múltiples corrupcions hagi rebut el vist i plau d’una gran part de la ciutadania demostra dissortadament que la societat és mou cómodament en un model corrupte. La corrupció és la primera enemiga de la pluralitat política. Perquè alló que fa de sortida és posar pals a les rodes dels contraris i amb el poder de les seves suposades majories humiliar el contrari. Si tenim prou ressistènccia psíquica, encara que sigui per televisió, siguem espectadors d’un debat de la càmera, congrès o senat, i ens adonarem com es tracten mútuament els partits i quins són els més menys-tinguts. I alló que és més lamentable que la darrera raó é sempre la llei. La llei en boca de massa polítics ha passat de ser la gran defensora de la ciutadania a  la sancionadora dels seus drets. El respecte al pluralisme polític a la pell de brau ha passat a ser lletra mullada. Els fets són els fets. No hi ha diàleg que és la base del respecte. I no n’hi ha quan l’argument és la llei no ho permet. La gran base de la manipulació en política.