La mentida global de la política espanyola

Un dels meus capricis a primera hora del matí em porta a un passeig per les xarxes d’internet. I aquest matí m’he trobat amb dues notícies contràries però molt significatives referents a la feblesa democràtica de la pell de brau. Una de positiva i l’altra negativa. La positiva me l’ha proporcionada un reportatge fotogràfic del viatge a Rusia i a la Península de Crimea de representants de l’Assemblea Nacional Andalusa i la negativa la detenció de qui fou president de la Comunitat de Madrid governada pel PP. La presència internacional d’una altra Assemblea Nacional de l’Estat Espanyol palesa quina és la situació política interna actual d’Espanya incapaç d’aturar el seu desmembrament iniciat per les independències americanes i que continuarà amb la dels pobles amb identitat pròpia que avui configuren la nació espanyola, però que tenen dret a ser nacions independents reforçant, encara que sembli una contradicció, la veritat de la globalitat en la diferència. Benvinguda la moguda andalusa que palesa amb Catalunya, Euskadi i Galizia quina és la veritat de la península ibérica, de la que en el seu dia s’independitzà Portugal. La plurinacionalitat d’Espanya s’intuia en l’època romana amb le divisió que se’n feu marcant clarament les identitats dels pobles i les seves característiques. Els moviments actuals insinúen com ha d’organitzar-se políticament la Península Ibèrica i en aquesta insinuació s’hi afegeix la crua realitat i veritat d’una política corrupta de l’estat amb les darreres detencions portades a terme per la policia. S’està complint la profecia de la Matemàtica de la Història del farmacèutic de Figueras segons la qual li resten molts pocs anys de vida a l’imperi espanyol. I aquest estudi o profecia matemàtica el confirmen els moviments identitaris que cada dia tenen més força i l’estat cada dia més feble. La història continúa ferma en el programa del seu procès desacreditant models polítics que han dibuixat una imatge de la humanitat totalment desfigurada, abocada a la destrucció final. Dóna la impressió que s’estan complint els fets que l’evangeli descriu com a premonitors de la fi del món.

Nomès la lluita de la ciutadania enfrontada a la política és capaç de redreçar la convivència de la humanitat. Per què la veritable història no la configuren els polítics sinò les persones amb les seves activitats creatives i solidàries i obligant als poders polítics, religiosos i econòmics a complir de veritat la seva funció i no la compleixen mentre en el món hi visqui un pobre sense sostre i a la presó hi hagi un condemnat a mort. I no la compleixen mentre massa recursos naturals es destinin a la fabricació d’armes i no al benestar de tots els ciutadans. Les dues notícies que les xarxes han posat aquest matí davant dels meus ulls són un missatge de la natura i de la història sobre la urgent necessitat de configurar una convivència global en pau, veritat i justícia en la que el centre sigui, de veritat, l’ésser humà i que la política no sigui una mentida.