Sr. President del govern obri els ulls i escolti

La història li ha encarregat la funció de governar una nació. I aquest encàrrec comporta un deure i un dret. El deure de preocupar-se de tots els ciutadans  i el dret dels ciutadans a exigir-li. La llei i la Constitució no li han donat cap dignitat perquè ser president no és una dignitat, és una tasca en benefici de tota la nació i de la humanitat. El sentit global de la convivència universal del segle XXI no fa diferències i totes les persones tenen el dret de ser respectades com a persones, totes fins i tot les empressonades. I aquest deure, sentint-ho molt li he de dir que no el compleix. Sr. President, una persona pel fet de ser, és un microcosmos i és la humanitat. No respectar a una persona és menys-prear la humanitat. És veritat que les seves competències només l’obliguen als drets de tots els ciutadanbs espanyols. Tots, estiguin d’acord amb el President o no. Però tots els espanyols són humanitat. I una de les obligacions és escoltar-los a tots, li agradin o no. Dels mals de qualsevol espanyol, el darrer responsable és el President del Govern. Fins i tots dels empresonats. La llei, Sr. President, és una eina per procurar el benestar de tots, no d’uns pocs. I el resultat del seu mandat demostra que nomès es preocupa d’uns pocs. La corrupció estesa durant el seu mandat és una acusació directa del no compliment. Mentre a Espanya hi visqui unan persona sense sostre, és un indicador d’una política deficitària. Mentre a Espanya hi hagi un criminal a la presó, significa que el model social no és l’adequat i si ho és fa pensar que és un model manipulat. Sr. President, obri els ulls i escolti. La Constitució no li dóna cap dret a no escoltar el crit de més d’un milió de persones, dic un milió però en la realitat són moltes més, que volen un altre model polític de convivència. I la Constitució l’obliga a escoltar i dialogar perqué el seu DNI els declara ciutadans de dret d’Espanya, malgrat vulguin independitzar-se. I aquest dret comporta el deure de ser escoltats. I vos no ho feu. I per tant el vostre comportament és inconstitucional. Amb la Constitució a la mà els simples ciutadans tenim molts arguments per acusar el govern de no cumplir els seus deures. Ningú li nega el seu dret a defensar la unitat d’Espanya. Compleixi, començant per dialogar, però recordi que davant dels drets d’Espanya hi ha el drets de la humanitat. Els catalans, els vascos, els gallegs primer són ciutadans de la humanitat i per circumstàncies diverses actualment formen part de la convivència universal essent ciutadans espanyols. Però pot arribar el dia, i vos sabeu que ha arribat, que catalans i vascos decideixen auto-organitzar-se i esdevenir un nou estat europeu. Hi tenen tot el dret amb la Constitució a la mà, i vos el deure de respectar les seves decissions, també amb la Constitució a la mà. La voluntat popular a la pell de brau palesa diferències, el pensament i el desig no és unitari i cap llei pot obligar-hi, al contrari perquè la llei està per respectar el dret de les persones, ha de complir-se. Sr. President del Govern, la voluntat d’una sola persona hi estigueu o no d’acard, la llei  us obliga a escoltar i consequentment a dialogar. Però no es tracta d’una, sinó de més de dos milions. L’espasa de la història penja sobre el vostre cap, el NO és el vostre acusador. Ser un bon governant comporta treballar per a tota la humanitat procurant el benestar, evangèlicament, del vostre remat, Espanya. I Espanya la integren els espanyols, no el territori. No sóc ningú per donar consells, però penso que al govern d’Espanya li cal un reciclatge de la seva política espanyola i de com incideix en la política universal. Per què, els fets palesen, que molts ciutadanbs del món ho passen molt malament per culpa de la política actual d’Espanya. Sr. President, obri els ulls i escolti.