Nens i nenes, poetes avui i demà

Qui no ha escrit a la seva infantesa un poema d’amor? En els concursos de poesia en els que he actuat de jurat un dels temes preferits és l’amor. Però també d’altres. Palesen la pluralitat de la societat. Francament llegir els poemes que presenten els escolars a concurs és un regal de la vida. He escollit quatre poemes del concurs que organitza el Niu d’art de Parets del Vallès i que aquesta setmana celebra la Festa de la Poesia escolar dels alumnes de les escoles d’ESO de la població a les 18 h. del dissabte dia 8 d’abril al Teatre de Can Rajoler. Un poema de cada curs independentment de si han estat guardonats o no perquè tots mereixin ser tinguts en compte. El de Primer d’ESO porta per títol MIRO ELS NENS EN AQUEST PARC i la primera estrofa diu aixÍ:”Miro els nens en aquest parc / i en veig un munt cridant /ara salto, ara escalo, ara caic / però tots ells están jugant”. El parc és sincerament espai ideal per jugar i el joc és la vida dels menuts. I en la vida les situacions de felicitat passen pel gaudi, pel disgut, el desencís, la dissort, però és vida el joc. Una altra estdrofa és significativa:”Assegudes des d’un banc / les seves mares els miren /pensant:quan es cansaran?”. Una observació de les relacions familiars i com els grans han de valorar la vida dels petits.

El poema de segon d’ESO: “QUAN JO ERA UN NEN PETIT”. La darrera estrofa és tota una filosofia de la vida infantil:”Quan jo era un nen petit / m’agradava molt jugar / i fer d’heroi dels programes que havia vist / i amb els meus amics somiar…/ que ens fèiem grans”. El mateix tema del joc però amb dues insinuacions molt significatives que donen a entendre la capacitat intel·ligent d’observació i de reflexió. Ser heroi és una obsessió perquè l’heroicitat és una qualitat que fa gran a les persones però aquesta observació els porta a somiar, perquè el somni desperta el desig d’assolir un objectiu. I s’hi creua la realitat de la vida, se n’adonen que es fan grans. I el poema acaba amb aquesta reflexió. Per què? Possiblement perquè no podrán continuar gaudint del joc dels infants.

LA REALITAT, és el poema  de tercer d’ESO. Comença amb una reflexió molt suggerent:”Qui realment dóna voltes,/ la terra o nosaltres?/ Jo també tinc astres,/que giren al meu voltant/ donant-me suport constant.” El ser humà és veritablement un microcosmos i al seu entorn hi giren molts astres. Explica qui són quan escriu”Una tarda prenent el tè / amb la llebre, el porc espí i el barreter”. I consequència del astres que giren al voltant nostre és la manera de ser i viure.”Aixó és completament diferent,/ amb el que ens ha tocat viure,/ aquí domina l’avorriment,/ ens hem deixat de riure”. I el resultat final per assolir-ho hi té molt a veure la intel·ligència.”A vegades no s’ha de tenirn por,/de tenir una mica d’imaginació / potser algun dia ve un conill,/ a portar-te al seu racó,/ on no existeixi el rancor,/ i on nomès hi regni l’amor”. L’objectiu final de la vida sempre és el mateix: amor.

TIC TAC, és un dels poemes de 4 art d’ESO.Un poema curt de tres estrofes i el tema la lluita de la vida. Des d’els més petits als més grans tothom lluita per la felicitat de la vida que cal no desaprofitar perquè el rellotge de l’existència marca les hores. Ho diu el jove poeta;” Somriures de fora / de dins, batallles./ Somrís fals,mentidor, fingit./ La vida segueix,/ el temps passa,/ el rellotge les busques no detura./ Lluita per ser feliç / i que ningú mai en tregui / de somriure el delit.”

Quatre petits tasts dels més de noranta poemes presentats i detall molt interessant i significatiu és la claretat d’idees que manifesten des de la imaginació i el desig en la interpretació de com assolir la veritat de la vida. La seva poesia denuncia la vàlua i qualitat del sentiment i passió que manifesten en els seus poemes, on la qualitat rau en el missatge més o menys apassionat que expressen. El concurs de poesia d’enguany, com en el d’anys anteriors porta llum d’esperança d’un món millor per la qualitat que s’intueix en els futurs configuradors de la societat.