La Constitució és garantia de convivència en pau?

L’experiència a la pell de brau diu que no. I la raó és molt simple, perquè el màxim representant del govern d’Espanya es fonamenta en la Constitució per dir NO. Amb la Constitució actual vigent la corrupció ha estat signe de progrès i és la lacra vestida de política que ha portat el desencís i allò que és pitjor més pobresa. La  situació actual quan per solucionar un problema el govern no té altre argument que un no constitucional, palesa una democràcia que no ho és i l’esperit de la dictadura que encara continúa vigent. Una llei democràtica si necessita per ser-ho l’aval d’un tribunal de justícia, sigui tribunal de justícia, sigui tribunal constitucional, no és res més que una llei condicionada per l’egoïsme d’uns pocs per controlar el poder. I la imatge política d`’Espanya dissortadament és aquesta. És una befa a la democràcia quan els estafadors no són a la presó i viuen tranquilament fins i tot a Suïsa. Per que la corrupció la pateix el poble, però en gaudeix el poder polític. Repasseu la llista dels polítics no en actiu que viuen amb prebendes milionàries com a consellers de les grans empreses. I referent a la distribució de la riquesa a l’empara de la Constitució m’agradaria conèixer les irregularitats que s’hi amaguen. Per a mi, n’hi ha una de molt clara. Que els polítics es pensin ser els creadors de la riquesa d’un país. Francament són els responsables de les irregularitats comeses en el seu repartiment. A un govern espanyol alló que l’importa és tenir la caixa plena per desprès fer caritat amb pensions ridícules, amb ajudes als necessitats que ratllen l’escarni, i amb dispeses que de generadores de benestar no en tenen res. Una demostració, la xarxa radial de l’alta velocitat. No és nomès una creació de riquesa sinò que és tot el contrari, perquè nomès generen despeses i no creen riquesa. I la política practicada en la radialitat dels trens que causa més pobresa, es continua en els tractament de la cultura i de l’ensenyament amb una ignorància supina de la veritat del ser humà. No sóc economista, ni polític en actiu, però fa força anys que analitzo la imatge del poble espanyol. Darrere la bonança d’una part s’hi vol amagar la pobresa i la misèria de l’altra part més nombrosa. El govern possiblement té les arques plenes, però la major part de la ciutadania les té buides. I les té buides perquè la política espanyola no és creativa. Si ho fos no tindria el deute bilionari del que no sap com sortir-se’n. I s’ha arribat a aquesta situació sota l’empara de la Constitució actual. O és mentida? Com va l’ex-rei d’Espanya convertir-se en una de les dues centes persones més riques del món? Li va permetre la Constitució? El fet que el govern espanyol l’hagi immunitzat legalment ho ha permès o no la Constitució? Quin article de la Constitució ho permet? Que els polítics, expresidents de govern, exministres, ex alts càrres entrin a les grans empresses amb nómines que els permeten una vida de luxe insultant, ho permet la Constitució? La realitat diu que sí. Aleshores aquesta Constitució no és la meva. I no és la que mereixen la majoria d’espanyols. I passant de l’economia a la llibertat, la Constitució no garanteix la meva llibertat de català. I una Constitució que no protegeix a tots els ciutadans d’Espanya no és una llei lícita socialment i humana. La Constitució Espanyola interpretada pel Govern del PP, no em permet viure com a català, tampoc com vascos als d’Euskera, com a gallecs als ciutadans de Galizia i m’ha sorprès el saber per boca d’un lleonès que tampoc als de Lleó. Escoltant el govern, valorant sentències de Tribunals de Justícia, analitzant actuacions de les grans fortunes, comprovant la incapacitat dels partits espanyols d’entendre’s entre ells i de dialogar amb els altres, no entenc el perquè de la Constitució Espanyola actual. Segons ella el President del Govern no accpetaria parlar amb mí sobre la independència de Catalunya. De què em serveix el DNI?. Amb el No del Sr. Rajoy de ser un esclau a Espanya. I l’esclavatge no és un instrument democràtic.