Cap a on et porten Espanya?

La política espanyola, avui, no pot ser més caòtica. Per una banda la corrupció del PP en relació amb els comptes bancaris a Suïssa en els que s’anomena explícitmanent el nom del President Espanyol, Mariano Rajoy, segons testimoni del Dresdner Banc i per l’altra, la lluita fraticida en el PSOE per fer-se amb el poder dintre del partit. I per acabar-ho les relacions entre el PP i el PSOE votant a favor de Rajoy. Però l’enrenou no s’acaba, només i faltava que el PNB donès suport a Rajoy en els comptes d’enguany. Un rerefons tan complicat i tan poc creïble que fa de la política espanyola actual un referent de com es camina cap el fracàs. Perquè l’horitzó que s’intueix no es cap altre. Nomès la ciutadania te capacitat real i poder legal, segons la Constitució, per redreçar la situació. Llegint la Constitució amb el mirall del Govern, em sap molt de greu però no ho veig d’altra manera, el seu redactat no és clar i permet lectures esbiaxades, fruit de les quals és la corrupció. És impossible, llevat d’una concsiència corrupta en ella mateixa, que la llei sigui un instrument polític per salvaguardar una opinió d’un partit. I és el que succeeix. La política espanyola actual, que té la gosadia que és la que més millora a Europa, porta a la bancarota a no massa llarg termini. No és nomès Catalunya la veu d’alarma, també ho és Andalusia que ja ha fundat l’Assemblea Nacional Andalusa per la Independència, també ho són València i Mallorca i veus autoritzades espanyoles. I no hi falten testimonis de l’exterior com opinions de cinc Premis Nobel, i de polítics d’Europa i d’altres continents. Espanya, si els ciutadans no hi posen remei, té un deute econòmic impossible d’amortitzar amb la política del PP recolzat per C’s i PSOE i darrerament pel PNB. És inexplicable com partits que acusen l’actual govern de corrupte, com a l’hora de la veritat, el recolzen. És veritat, la Constitució Espanyola necessita un reciclatge en profunditat, amb ella existeix la corrupció actual, però alló que més necessita Espanya és un canvi radical de mentalitat política. I dissortadament té les portes tancades perquè un percentatge massa gran de votants estant d’acord amb la política corrupta actual. Em costa creure en la corrupció de tantes persones, però els fets m’hi fan pensar. Dissortadament el poder ha pres les mesures adequades per assegurar-se la continuitat. Però també són humans i com a tals poden errar en les seves previsions. I sortosament, cada dia hi ha més ciutadans, encara non són majoria però van pel camí, que s’adonen de les errades i manipulacions del poder. I aquesta circumstància genera esperances de futur. I les esperances, la recuperació d’una Península Ibèrica dels pobles d’acard amb el principi bàsic de la llibertat de les persones i del dret a organitzar-se. Però sense eliminar la corrupció serà molt difícil una verdadera convivència en pau, en la que tots els pobles, lliurement i amb justicia i veritat emprenguin el seu camí en la història. És imprescindible barrar el pas a les persones corruptes en l’organització política. El primer pas a Espanya, una nova Constitució, la verdadera constitució de la sobirania popular. Quin  ha de ser el mapa polític. Totalment diferent a l’actual.