Sr. Rajoy, de veritat el PP defensa la unitat d’Espanya?

Una ullada per la imatge de la pell de brau denuncia amb claretat i força que la política actual basada en la unitat d’Espanya té molt de quimera i poc de realitat i menys de veritat. La unitat no es compleix defensant un territori, el territori és l’espai a que hi tenen dret els pobles. La defensa política actual de la unitat d’Espanya és la negació de la convivència dels pobles, que habiten la Península Ibèrica. Els arguments en que es fonamenta la defensa que en fa el seu partit, Sr. President, són una entelèquia i una manipulació de la història. Els pobles no configuren la seva identitat per atzar, malgrat la seva influència cal tenir-la en compte i valorar-la. La realitat és que la pell de brau és i ha estat poblada per diferents pobles i aquesta veritat i realitat no és reconeguda com cal, ni espectada. I no ho és per una raó molt clara, les lleis d’Espanya no només no les respecten sinò que provoquen la seva eliminació. Les diferents identitats històriques d’Espanya reclamen el respecte que es deu a la humanitat, perquè són humanitat. La humanitat és la globalitat del ser humà a la terra, que per raons de vida, s’organitza en difenrents col·lectivitats, que tenen una explicació natural. Les diferències que es detecten en les persones són la raó, la causa i el motiu de la formació de grups diferenciats. I la política actual espanyola no respecta ni la realitat, ni el procès. La unitat no consisteix en uniformar sinò en conviure en pau malgrat les diferències. I la política espanyola actual és la negació de la unitat. La unitat que defensa el PP en el govern és una unitat falsa, perquè és territorial, no humana. I si fem una valoració de la situació actual ens adonarem que la política espanyola no uneix, sinò que separa i divideix. La unitat d’una nació no la garanteix mai la força de la llei. I la llei no és la garantia de cap model polític i molt menys d’un model democràtic. Sr. President, governeu un país que en el seu dia per raons històriques es va rebelar contra la llei existent, la llei d’un  régimen feixista. La llei no és democràcia, està al servei de la democràcia i de la defensa dels drets humans. La llei com a solució dels problemes, que inevitablement sorgeixen al llarg de la història, es converteix en dictadura quan preserva un modus vivendi que es considera absolut, intocable i perfecte. I aquesta condició cap model polític la compleix, ni la democràcia. Nomès cal observar i treure’n conclusions. Sr. President del Govern, Espanya no és un model il·lusionant de democràcia, perquè si ho fos respectaria la voluntat i les il·lusions dels pobles que configuren la Península Ibèrica. I el seu govern no ho respecta, ni políticament, ni cultural, ni económica, ni social i el que és pitjor ni humanament. El mapa d’Espanya que dibuixen els partits polítics és la demostració de la feblesa democràtica de l’estat. I goso afirmar que aquesta feblesa té una base legal, perquè la llei no defensa la convivència indispensable per a la unitat, no considera igual la dignitat humana de tots els habitants de la pell de brau. I per a mi aquesta és la raó d’una situació política amb un risc inevitable de trencament. Sr. President per defensar un país s’ha de tenir un respecte exquisit envers tots els ciutadans. I aquesta condició no es compleix.