Sr. Rajoy “quien calla, otorga”

Ho diu la filosofia popular castellana, aquella que vos tan defenseu aparentment. Òbviament que “otorga” quan té l’obligació de parlar. I vos teniu obligació de parlar en totes aquelles situacions que afecten directament a l’estat. Amb la peculiaritat que la Constitució també li exigeix i li exigeix perquè la força en la que vos us hi repengeu li ha donat la sobirania i els catalans també ho són de sobirans i no escoltar-los significa contradir la Constitució. És curiós Sr. President, els seus NO són el silenci i els silencis acostumen a ser el Sí de les situacions difícils. El poder, que us dóna la veu popular i la Constitució us empara, és el poder democràtic que es fonamenta en la paraula i vos fugiu amagant-vos en la cova del mutisme legal. Les persones del segle XXI sortosament no viuen en coves, malgrat que hi ha silencis que hi obliguen a massa gent. I aquest és un efecte del que també en sou responsable. El problema català del que no en voleu parlar és la veu de la consciència de la història que desperta remordiments i no sabeu com acallar-los i ho feu fugint. Però les fugides deixen rastres acusadors. La història i la natura, Sr. Rajoy, sempre fan justícia. La gravetat del problema català és solidària amb el greuge que l’estat espanyol comet contra els refugiats que s’ha comprès a donar sostre i encara no ho ha complert en la seva totalitat, només en un percentatge que s’agermana al No que dieu a Catalunya. Sr. President el moment històric que viu l’estat espanyol presidit per vos, és un moment verdaderament preocupant per la manca de solidaritat, començant amb les paraules i continuant amb els fets. Sr. Rajoy en la filosofia de la dignitat de les persones i dels pobles, el problema català i el problema dels refugiats, que demanen ajuda, humanament i natural és el mateix que demana i té tot el dret a exigir una solució política adequada, solidària, responsable i respectusa amb els drets naturals de les persones i dels pobles. I Catalunya us ha donat una lliçó, que us heu negat a entendre, disposada  a un acolliment proporcional. L’extensió real del no i del silenci trampa projecten un missatge d’una manca de responsabilitat política culpable davant del món que la història no pot oblidar. Davant dels problemes no parlar-ne i no actuar políticament d’acord amb la democràcia diu molt poc a favor de la personalitat dels responsables polítics que han rebut l’encàrrec històric de dirigir els seus estats corresponents i d’assolir una globalitat de convivència universal digna. Sr. Rajoy els silencis són creatius i espais de reflexió del sentit democràtic de la política del segle XXI, que tenen un avalador, “pels seus fruit els coneixereu”.