La ciutadania i la Constitució

Article 9-1:”Els ciutadans i els poders públics resten subjectes a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic”.

És curiosa la relació ciutadans-Constitució i lleis, quan el ciutadà esdevé, segons la mateixa Constitució, sobirà legitimant-la i ciutadà obeïnt-la o desobeïnt-la. I des d’aquesta circumstància em pregunto, quan la llei non protegeix el ciutadà sobirà exigint una obediència no lícita, quina és la solució? Els poders públics en qualitat de ciutadans amb poder rebut de la sobirania popular poden exigir alló que perjudica al ciutadà sobirà? Quan un sobirà demana al Govern un sou just, ho fa emparat per la Constitució i el Govern no la compleix mentre a l’estat hi hagin un ciutadà sense mitjans; quan un col·lectiu de ciutadans amb DNI espanyol, per tant sobirans, demanen un nou model polític, negar el diàleg és contradir la Constitució i no complir l’encàrrec que com a governants han rebut de la sobirania popular; quan els pagesos, que són sobirans, demanen un tracte just pels seus productes, no fer-els-hi cas és anar contra la Constitució per què foren també qui atorgaren al poder el deure de poder-la complir; quan els ciutadans demanen una xarxa de comunicacions básica per a la convivència i a la seva supervivència, desviar els diners a altres despeses és anar contra la Constitució; quan uns pares de familia no poden escollir l’escola amb l’idioma del seu fill, els governants no compleixen la Constitució perquè el deure dels pares és de conèixer-la i el dret d’emprar-la; quan  el governant desvia els diners dels jubilats per pagar deutes de despeses alienes, no compleix la Constitució; quan el poder ordena reprimir una manisfestació que exigeix justícia obviant el diàleg, no compleix la Constitució: quan el Govern protegeix amb la impunitat alts càrrecs, des d’el rei al polític, que s’han enriquit no per mèrits personals sinò per mor del càrrec, està incomplint la Constitució per què una impunitat no pt amagar mai una injustícia; quan el govern dissimula la seva incapacitat per solucionar problemes amb l’excusa de la llei, incompleix aquesta llei perquè la fa antipàtica a la ciutadania; quan el govern es troba sense arguments per castigar els corruptes, donant una imatge de protecció, palesa que ell també ho és. Amb la Constitució i la llei a la mà m’agradaria saber quants presos pateixen privació de llibertat per delictes molt inferiors a enriquiments milionaris a l’empar de la política. Segurament n’hi ha més al carrer que a la presó i amb delictes econòmics molt més greus. Robar deu euros per poder donar menjar al fill que passa gana té un càstig, robar milions perquè és una jugada econòmica mereix un títol de dignitat. Llastimosament la justícia, sembla una incongruència, demana justícia. L’article 9 s’ha de complir però respectant la dignitat dels ciutadans sobirans si de veritat són persones i recordans que els governants primer són ciutadans, que han de salvaguardar la seva dignitat que no li dóna el poder sinó el compliment del deure de ser persona que des d’el poder ha de treballar per la dignitat de ser persones els ciutadans. Dissortadament, possiblement massa ciutadans perden la seva dignitat donant poder a qui no és digne en el seu exercici. La Constitució és molt exigent i en el tema del respecte a la dignitat humana s’hi descobreixen massa mancances.