Missatges d’unitat i solidaritat

El diumenge és dia molt significat pel seu sentit religiós en el que s’hi respira aires de resurrecció del missatge evangèlic. Dia per meditar i reflexionar sobre el significat de les dues paraules “unitat” i “solidaritat”. Casualment m’hi conviden unes paraules d’intencionalitat política, no religiosa, de Soraya de Santamaria, vicepresidenta del govern espanyol:”No permetrem que ningú, ni per ambicions personals, ni deliris de cap tipus, posi en perill una Espanya unida i solidària”. Paraules d’un clar ressó militar i d’una intencionalitat que de solidària no en té res. Per exigir solidaritat  n’ha de donar exemple primer qui l’exigeix. Per exigir unitat, també. Seria bo que en unes exercitacions polítiques a l’estil de les espirituals, la vicepresidenta i el seu govern reflexionessin com practi1quen aquestes paraules. Des der fa segles, la unitat d’Espanya l’ha trencada el poder polític existent, absolutista o democràtic. I el govern actual no n’és cap excepció. Sí, els que primer trenquen la unitat són els polítifcs amb poder. I darrere d’aquest trencament hi ha l’ambició de poder i der diner. I el sistema polític espanyol actual n’és un bon exemple. Qué se’n fa d’una unitat territorial sense una unitat de les persones. I la unitat dels ciutadans l’ha trencada i la trenca la política. Per exemple significatiu els presupostos de l’estat per el 2017. Set mil milions al ministeri de defensa i set mil milions per tres ministeris, sanitat, educació i cultural. Basen el poder unitari en les armes, tot un exemple de fe en els ciutadans. I és més greu aquest greuge si parem esment en el de cultura, que és el factor més imprescindible per produir riquesa, buit cents  milions. Francament vergonyós. La part humana, la marginada. I més vergonyós encara quan per mantenir el poder s’hi aboquen diners per uns vots d’un partit que en principi no aproba la política del PP, però els diners ho tapen tot. Amb aquest gest demostren la feblesa de la unitat i de la solidaritat. He començat afirmant que un diumenge era un bon dia per reflexionar-hi. I ho és. L’evangeli el tema que condemna més és el de la riquesa i el que més proclama és el respecte a les persones. Tot el contrari de la política actual espanyola, que prioritza el diner per damunt de la persona. I el tema del diner, en un estat corrupte, no autoritza a reclamar unitat i solidaritat els altres si primer no la practica l’estat. No val la pena recordar la llarga lllista que ho demostra. Unitat i solidaritat, sí, però, compte, l’una i l’altra necessiten les diferències i quan aquestes no es respecten la unitat i la solidaritat són falses. I en l’actual política espanyola el respecte als ciutadans té molt que desitjar.