El compliment de la llei, garantía de democràcia

El model polític democràtic ha donat un tomb essencial a l’hora de donar legitimitat a les lleis. I qui l’ha de donar és la veu popular, que lògicament a l’hora de votar no tothom pensarà igual i la diferència d’opinió, la legalitat caurà del vot majoritari. Però no vol dir que l’altre vot no s’hagi de tenir en compte. La diferència de pensament és la base de les millores. I aquesta norma no es té en compte en l’actual govern democràtic de l’estat. I la Constitució és prou clara i no calen subterfugis com el que s’ha practicat contra Catalunya perquè el Tribunal Constitucional poguès actuar com un  Tribunal sancionador. Aquesta no és la funció del Constitucional i el PP ho sap i per aixó va modificar la norma, que al costat d’alguna altra, per definició és prevaricar. Fer dir a la llei alló que li convè al Govern no és fer justicia, és manipular-la, aixó el President ho sap. Però “calumnia que algo queda” acaba per ser norma. Hi ha una manipulació que em preocupa i molt. És el concepte de sobirania en mans del poble. En una democràcia quan el poble sobirà, amb un nombre important de ciutadans demana canvis, se l’ha d’escoltar, no fer-ho és simplement una prevaricació per incompliment d’una sobirania i no és lícit argumentar que la voluntat ha de ser de tots els ciutadans de l’estat. El primer argument és el del Govern que l’actual només ho és amb el vot d’una tercera part. Cada ciutadà és sobirà, ho proclama la Constitució, i aquesta condició no es pot manipular. Estic d’acord que el President pensi el contrari d’alló que jo penso, però de sortida no em pot qualificar d’inconstitucional abans que el tribunal ho analitzi. I aquesta és la pràctica de Rajoy fins i tot donant la solució perquè el tribunal la doni per bona, com ha fet en ralació a les urnes abans de que es comprin. Actuar d’aquesta manera, a casa meva i a Europa, se’n diu prevaricació. L’Estatut de Catalunya, n’és una demostració. El Tribunal havia de tornar el text als ciutadans que l’havien votat i no ho va fer. I aixó va contra la Constitució.

I alló que és més greu, encara, castiga Catalunya basat en una legislació que sap prevarica. És trist. La  idea no és meva, però me l’he fet meva d’acord amb la Constitució, art. 152. El tracte que rep Catalunya està manipulat d’ofici pel tracte donat a l’Estatut i fa que al ciutadà de carrer, a mi personalment, no em mereixi credibilitat ni el Govern, ni el Tribunal Constitucional. I que els ciutadans tinguin arguments per poder pensar així, és gravíssim i producte d’una democràcia massa fictícia. Sr. President, sap molt bé que no m’amago. Fa una anys li vaig escriure una carta que em va constestar un secretari, tirant pedres fora. M’agradaria fer’ho personalment. Ja sé que no em fareu cas. El meu sobiranisme només serveix per votar. No s’equivoqui, el meu sobiranisme, al costat d’altres milionaris, farà Catalunya Independent i des de Catalunya recolzarem els independentistes d’Euskalerri, de Galizia, València, Illes Balears i Andalusia. Endavant Assemblea nacional andalusa. El sobiranisme és de les persones, no des les lleis. I les lleis qui primer les ha complir és el governant.