La independència de Catalunya és el meu somni

Els somnis tenen la virtut d’obrir nous espais de desig, gràcies a la configuració humana que tocant de peus a terra és capaç de volar intel·lectualment i emotiva. I és precisament aquesta dualitat que permet configurar l’espai de l’existència en la convivència. La independència de Catalunya en la meva vida ha viscut un procès des de la ignorància al descobriment de la llum. El coneixement de la filosofia de la diferència ha fet aflorar en mí un  desig arrelat en els meus sentiments que l’enteniment ha analitzat arribant a la conclusió que la constitució psíquica del ser humà és l’explicació del fet de ser lliure, que no és un dret sinó una relitat en el concepte de veritat humana. Només una passió desmesurada per un status quo desqualifica l’essència de la racionalitat amb la consequència de donar ales a les desqualificacions amb greus menys-teniments del respecte. El respecte i el desig són leimotiv de les decissions que el ser humà valora en relació a la configuració del model de convivència. I en el transcurs del temps pot i s’ha de modificar per possibles defectes de forma o mancances en l’exercici de les relacions per regular les necessitats vitals de supervivència. I en el baròmetre és imprescindible i indispensable tenir en compte els efectes que repercuteixen en la vida digna de les persones. Si en el model de convivència escollit la vida digna de totes les persones del col·lectiu no esdevé la seva  veritat, urgentment ha de ser  modificat o substituit per un altre de millor. Òbviament que l’experiència viscuda a tots nivells ha de servir per argumentar la recerca del nou model i l’experiència ens explica que el problema rau en gran part en el menyspreu de la veritat i realitat personal. La solució no és altra que un canvi radical abandonant el model que t`ha sotmès i creant-ne un altre que respecti la teva llibertat personal. El meu somni per la independència de Catalunya es fonamenta en la realitat d’un menys-preu històric, vestit de pell d’ovella, que em deia que viure en castellà era millor que en català, insinuant-me que havia d’oblidar la meva catalanitat. I l’aprofundiment en aquest fet ha despertat el meu desig i del desig endinsar-me en la filosofia de la convivència i en el procès de la natura en la configuració i desenvolupament del ser humà. La base natural i el procès històric argumenten els diferents models de convivència que tenen la seva centralitat en el respecte a la persona d’acord amb les diferències. I és el dret de les diferències la base que justifica les formes de viure i conviure. Una anàlisi de la pell de brau en el tema de les diferències i com han estat tractades en els diferents models de convivència política porta a la conclusió que alguns col·lectius d’Espanya tenen tot el dret  d’organitzar-se políticament constituint un estat nou. El dret natural, el dret històric i un procès poc respectuós amb les diferències fan nèixer el desig i amb el desig la voluntat de fer-lo realitat. El meu desig de la independència de Catalunya no enten d’odis, ni  rencors, enten que la llibertat genera uns deures i uns drets i que els deures i drets naturals no poden oblidar-se, ni prohibir-se. El respecte a la llibertat de les persones és el fonament indipensable per conviure mundialment en pau. Sincerament la meva llibertat i la de tothom és la base d’uns drets que el moment polític actual globalitzat ignora, fet incomprensible en un model democràtic com diu Europa que ha fet seu. En la meva condició de català per naturalesa i per història gaudeixo d’uns drets i uns deures que no s'em deixa exercir. La capacitat de pensar m’ha portat a l’anàlisi dels pros i els contra i la decissió final i millor és la independencia amb l’afegit que és també la raó de poder ser més solidari. Curiosament la sardana, la dansa catalana, ens defineix el missatge: conviu amb la música, la fa seva amb els cos en moviment, amb la ment comptant i amb la passió gaudint, i donant les mans als teus.