LA CATALUNYA QUE VOLEM (14)

Les lleis humanes no són superiors a les lleis naturals.

Article 10 de la Constitució

1.-La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l’ordre polític i de la pau social.

2.-Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets humans i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya.

L’article em fa pensar en una paraula que no s’hi menciona: convivència, que sigui pcífica o no depen molt de les lleis. Quan la convivència trontolla, com actualment a l’estat espanyol, la conclusió és simple, les lleis no són lo correctes que caldria. Una questió que no es pot oblidar: el fet que la Constitució no esmenti un dret, no significa que s’exclou, tot el contrari. Els drets naturals inherents al fet de ser humà no hi ha llei que els pugui reprimir, els reconegui o no la Constitució. El reconeixement de la conformitat amb la Declaració Universal dels Drets humans i els acords internacionals em porta a ser crític amb la política espanyola quan les circummstàncies no s’expliquen perquè donen la impresió que són una manipulació de la Constitució. I una d’elles és emparar-se en el “la Constitució no en parla”. Si no estic mal informat en un dels tractats signats s’especifica clarament que l’obligat compliment de la norma europeu s’ha de portar a terme i alló que no té explicació que l’estat espanyol no és cap exemple a l’hora de respectar les lleis i sancions europees.

Una pregunta a les autoritats: la meva dignitat personal és respectada? Senzillament, no, perquè no se’m permet viure en català, limitant anticonstitucionalment l’us del meu idioma i no reconeixent que la meva nació és Catalunya. A la pell de brau la pau social no és un fet creïble, consequència d’una mala política, que no compleix aquest article que comento.

L’empresonament dels polítics catalans és una demostració d’una política que no respecta la democràcia i per tant vulnera les lleis perquè la democràcia està per damunt de la llei. I la realitat de la feblesa democràtica ho palesen molt claramente les sessions parlamentàries, essent algunes d’elles una vergonya i un greuge a la humanitat. Les paraules que si escolten són tota una declaració de guerra.Sincerament cal un estudi en profunditat de la filosofia de la Constitució que a l’estat espanyol perd vigència per culpa dels polítics en el poder. No sóc jo sol que ho pensa. L’estat espanyol es democratitza de veritat i compleix de veritat la seva Constitució o la nació té els dies comptats.