Sr. Mariano Rajoy, qui hauria d’estar empresonat amb la
Constitució a la mà? L’article 9 ho
deixa entreveure. Llegim:
“1.-Els ciutadans i els poders públics resten subjectes a la
Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic.
2.-Correspon als poders públics de promoure les condicions
per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en el qual
s’integran siguin reals i efectius; remoure els obstacles que n’impideixin o en
dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la
vida política, económica, cultural i social.
3.-La Constitució garanteix el principi de legalitat, la
jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les
disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals,
la seguretat jurídica, la responsabilitat i la interdicció de l’arbitrarietat
dels poders públics.”
No sóc jurista, ni expert en lleis, però penso que amb aquest
article es pot demostrar la innocència dels presos polítics catalans i acusar
de culpa al Sr. Mariano Rajoy responsable del procès contra Catalunya, ajudant
aquesta acusació les seves respostes com a testimoni devant del Tribunal
Suprem.
El paràgraf 1 de l’article expresa amb prou claretat que el
Sr. Rajoy, president del Govern, també estava sotmés a la Constitució, i amb el
seu NO PUEDO I NO QUIERO es negà a cumplir-la. Personalment no em mereix cap
credibilitat, començant en l’etapa de ministre a demanar signatures contra
Catalunya i essent President enviant més policies, preparant el procès.
Continuant en l’article, suposa que els verbs d’obligat compliment segons els
text, PROMOURE, REMOURE I FACILITAR no li diuen res. I aquest oblit en la
ignorància és molt significatiu. No li nego al Sr. Rajoy, President del Govern,
el seu dret i deure de defensar la unitat d’Espanya democràticament. La
Constitució li marca la pauta que davant de la llibertat de pensament que garanteix l’article 14 negant-se a parlar-ne preparant amb “el a
por ellos” aldarulls i els ciutadans no van caure en la provovació. I com alló
que volia era procesar Catalunya no va remoure obstacles perquè la seva idea
era castigar Catalunya i no va facilitar la participació catalana perquè no
tenia arguments per defensar el seu pensament i menys per demostrar que els
catalans no eren demòcrates. Peró l’article 9 té un incís que calia evitar amb
un muntatge legal pretesament democràtic perque els seus incompliments
l’obligaven a anular els procès per “interdicció de l’arbitrarietat dels poders
públics”. L’argumentació contra el Sr. Rajoy no s’acaba amb el que entenc de la
Constitució, perquè les votacions que va convocar, sembla ser que incomplint la
llei, van donar raó als polítics catalans amb
majoria més clara que no va tenir en compte, tot el contrari, cregut de
que guanyaria els va fer empresonar abans de saber-se els resultats. I al meu
favor hi està la Declaració Universal d4ls Drets humans, les sentències de
Tribunals Europeus, l’ONU i personalitats internacionals. Hi ha més arguments
que donen peu a un altre article, com un d’ells és l’actuació inconstitucional
de la policía com dóna a entendre l’article 15.Con més hi reflexiono més em
convenç el dret de Catalunya de ser independent. Tractem el tema
democràticament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada