EDUCACIÓ I SANITAT FILOSOFIA DE LA HISTÒRIA

Es parla i s’escriu molt del covid-19, responsable dels mals dels nostres dies. Personalment penso que s’hauria de demanar responsabilitats als culpables, que han causat amb la seva irresponsabilitat política i económica l’alarma mundial amb els milers de morts causats per la pandèmia. Personalment he arribat a la conclusió que l’actual i totes les patides al llarg de la història són una consequència lógica del mal tracte que rep i ha rebut la natualesa, incomplint la norma natural de les relacions amistoses entre la naturalesa i la humanitat. Els responsables de la convivència cósmica han vulnerat la llei natural i la natura respon. De tot el que he llegit i escoltat, només un gurú hinduista ha fet referència al mal tracte dels humans rebut per la naturalesa. La responsabilitat dels milers de morts no s’ha atribuir a la natura sinò als provocadors, els humans responsables del benestar social. Hi he pensat molt aquests dies. La mort segons la meva filosofia no és un càstig, ni una enemiga de la vida. És la clau que tanca la porta de la vida mortal per entrar a la immortal. És el que penso i han refermat totes les meves lectures de signes diferents. Perquè penso que els polítics responsables de la pau del mou, que no ho està, haurien de ser lectors dels grans filòsofs de tots els temps i així   tindrien un coneixement més global dels models polítics que en cada moment del procès de la història són els més favorables per la pau universal. La política i l’economia passarien a segon terme i marcarien la pauta educació i sanitat. Gosaria afirmar que l’educació hauria de portar la batuta dels programes i lleis, essent-ne els responsables del seu funcionament la política i l’economia amb un sistema judicial responsable del compliment de la llei, primer per part de la política i l’economia i desprès de la ciutadania. I la sanitat i l’educació, formant equip, crearien aquella filosofia de la vida que la humanitat i la natura necessiten per conviure en pau. I la política, l’economia i la justícia haurien d’estar sota el programa cultural i sanitari. El tema és molt ampli, cal més espai, que en aquests moments no tinc. Però convido als ciutadans a pensar-hi i manmifestar-se. Sense una excel·lent cultura i una extraordinària sanitat no es gaudirà mai d’una convivència universal en pau.