La Catalunya que volem

LA CATALUNYA QUE VOLEM (6)

Establir una societat democràtica avançada.

És el sisè desig de la Nació Espanyola palesat en el Preàmbul de la Constitució. La meva primera reacció a la seva lectura ha estat que continúa essent un desig perquè la democràcia encara és lluny  de la pell de brau. Em pregunto, sovint, com es treballa des de la política espanyola per bastir la democràcia. I la resposta és més malament que no pas bé. Les sessions del Congrès i del Senat són l’argument. És imposible bastir una democràcia si els seus polítics no saben dialogar i massa sovint s’hi neguen. Quan en un debat els insults hi fan acte de presència, la democràcia hi és absent. I l’insult als parlamenrs espanyols hi és molt freqüent, a tots, també en el català. La manca de democràcia també es manifesta en el govern actual pels canvis de socis que es busca d’acord amb la decissió que es pretén imposar. Però alló que es preten comporta una negació del company escollit i el menyspreu, en política i en convivència, és un molt mal conseller. I axí es desenvolupa la pretesa democràcia a l’estat espanyol. I de la política aquesta imporesió s’exten entre la ciutadania. Els polítics en tenen prou cura com ho demostren els movimengts socials de la pell de brau, tant per part dels que defensen unes idees com dels que defensen les contràries.I aleshores una bona part de la societat es recolza en el no hi ha res a fer. I aquest no hi ha res a fer s’escolta sovint. I en una pretesa democràcia aquest convenciment és el resultat d’un sistema de govern que no és ni carn, ni peix, que amb la cara de demòcrata actúa dictatorialemt. I aquest comportament es manifesta en la política contra el covid-19. Una democràcia és l’antítesi del govern dominat per l’economia. I precisament Covid-19 n’esdevé la denúncia. La naturalesa és una gran pedagoga que dissortadament no és escoltada. La resposta de la ciutadania és una clara acusació d’un govern que la política és un modus vivendi. I amb aquests circumstàncies no es pot bastir una societat democràtica. I que la societat espanyola no ho és, només cal una ullada a la pobresa que regna a la pell de brau. L’existència de persones sense sostre i malvivint és la demostració més clara que Espanya no és una democràcia. Resta molt a fer i amb la política d’ahir i d’avui no es va enlloc.