LA CATALUNYA QUE VOLEM (10)

Article 3 de la Constitució que mereix una reflexió especial en relació al respecte a la llengua que normalment no té la policia, quan imposa el castellà.

1.-El castellà és la llengua espanyola oficial de l’estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.

2.-Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts.

3.-La riquesa de les diferents modalitats linguístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.

Aquest article és un argument davant la llei per denunciar-ne prevaricacions per part d’institucions de l’estat i com si no existís. Obviament que l’estat per les seves relacions internacionals i pel funcionament interior ha de tenir un idioma comú, peró d’acord amb l’esperit de la Constitució els órgans oficials tenen el deure d’entendre la resta d’idiomes de la nació. I no les respecten, no estan preparats i no volen si parem esment en els fets. D’acord amb l’apartat 1 personalment no tinc el deure d’emprar els castellà encara que el conec, el parlo i l’escric. A casa meva les autoritats estatals han de respectar els meus drets, i el no emprar el castellà n’és un. A Catalunya l’educació, massa sovint, oblida els drets.

No en tinc massa coneixement de com l’estat tracta els altres idiomes peró el poc que en tinc palesa un oblit de la Constitució, com si aquest oblit no fos delicte. I quan aquest delicte comporta lesions és criminal. I aquesta consideració no es té en compte. Davant d’un tribunal, complint aquest article en l’apartat 1, perquè no se’m permet contestar en català? Si és un dret vol dir que l’autoritat té el deure d’entendre’m i per tant respectar-me. Des de la meva lectura de la Constitució es pot deduir incompliment amb les consequències que comporta. I en aquest país, no pasa res, és la normalitat.

En relació amb el respecte i protecció especial, si tanta riquesa és perquè tants obstacles i impediments a l’escola catalana, quan el seu métode d’immersió lingüística és l’admiració fora d’Espanya. Jo parlo castellà per immersió lingüística. Per què es posen tantes traves a l’expansió internacional del català. Qué hi fan a la presó els polítics catalans que no van fer res més que obeïr al seu poble en defensa dels seus drets,també de l’idioma, i que les lleis internacionals avalen?

La Constitució espanyola està inspirada en la Declaració Universal dels Drets humans. Dues cites són molt significatives en relació a les idees que defenso en LA CATALUNYA QUE VOLEM. La primera és una reflexió del preàmbul de la Declaració. Es va aprobar la Declaració “considerant que és essencial que els drets humans siguin protegits per un règim de dret per tal que les persones no es vegin forçades, com a últim recurs, a la rebelió contra la tirania i l’opressió.” Una reflexió molt clara contra el NO PUEDO Y NO QUIERO. I l’article 30 i darrer és molt significatiu i, a la vegada, acusador. “Aquets drets mai no podran   ser exercits en oposició als objectius i principis de les Nacions Unides”. No calen comentaris. Catalunya té tot el dret de pensar i defensar la seva independència.