La Catalunya que volem

LA CATALUNYA QUE VOLEM (9)

Article 1 de la Constitució espanyola:

1.-Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.

2. -La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’estat.

3.-La forma política de l’Estat espanyol és la Monarquia parlamentària.

Quaranta anys de democràcia han demostrat que aquest article necessita canvis i lectures per posar-lo al dia d’acord amb els procesos històrics. L’expressió estat social i democràtic em porta a reflexionar si quan es va redactar es tinguè en compte la diversitat de pobles que configuren la nació espanyola respectant els costums i peculiaritats de cadascun. Perquè la unitat d’Espanya es defensa com unitat territorial, no com unitat de persones amb les seves diferències. El procès contra Catalunya n’és una clara evidència. No confonguem unitat amb unificació. El dia a dia de la política espanyola ens ensenya que ni la llibertat, ni la justícia, ni la igualtat, ni el pluralisme polític tenen un tractament que possibiliti les diferències naturals i històriques en un estat social i democràtic. Les autonomies no representen aquesta unitat perquè no totes són pobles històrics, per exemple la de Madrid, que hauria de formar part de Castella. És lliure un català de pensar en català quan sovint se li nega el dret de parlar-lo? Són tractades igual les autonomies, per exemple, en les ajudes a les escoles? Perquè el percentatge que rep Catalunya per alumne està força lluny del que rep, per exemple, Extremadura. Quin és el significat de pluralisme polític? Llibertat ideológica dels ciutadans o llibertat de crear partis? El redactat és lògic en una democràcia però la lógica necessita els efectes favorables a la ciutadania quan palesen que encara hi ha un gran camí per còrrer.

Que la sobirania resideix en el poble espanyol s’ha de demostrar en fets, perquè el poble espanyol és heterogeni i és lógic i normal que en unes votacions els resultats defineixin diferents camins. I aquestes diferències tenen un jutge, la democracia, no les lleis. I a l’estat esspanyol identifica erròneamaent llei amb democràcia. I quaranta anys de democràcia demanen canvis. I no es fan.

La Monarquia democràtica fou una imposició de la dictadura, que en el seu dia es va respectar tot i la falta d’informació, que amb el temps ha arribat. El moviment demanant una república fent fora la monarquia cada vegada és més plural i més intens. La Monarquia espanyola no ha estat a l’alçada de la democràcia, ha continuat la trajectòria franquista. Per què la justicia no ha indagat la seva responsabilitat en el cop d’estat de Tejero, que va dir que actuava en nom del rei? Perquè la justícia no investiga el seu enriquiment irregular? Canviant la Constitució es va declarar inviolable. Pot ser molt constitucional, peró és totalment una injustícia clara contra la democràcia de la nació espanyola. I Catalunya per dret, per història i per les irregularitats democràtiques té tot el dret de voler ser independent recuperant la seva llibertat com a poble.