La Catalunya que volem

LA CATALUNYA QUE VOLEM (8)

Col·laborar a l’enfortiment d’unes relacions pacífiques i de cooperació eficaç entre tots els pobles de la terra.

El darrer desig de la Nació espanyola en el Preàmbul de la Constitució. La incredulitat que em domina sobre la veritat d’aquest desig comença en la poca estima de l’estat envers els pobles que actualment formen part de la nació espanyola.En la pràctica no se’ls hi reconeix la seva identitat oblidant els seus orígens i si tenen idioma propi es treballa per fer-lo desaparèixer. Em va sorprendre molt quan una persona lleonesa m’ho comentà en relació a la modalitat lingüística de Lleó, que avia destat un regne d’Espanya. El tracte afectiu que reben els pobles d’Espanya, quan el reben, palesa clarament una voluntat de domini per treballar “sin que se vea el cuidado” la seva desapareció. Un estudi aprofundit de la Constitució ens en podria donar fe d’aquest comportament. L’atac que han rebut i reben moltes escoles catalanes n’és una demostració. Parlar idiomes és una riquesa cultural. Posar-els-hi pals a les rodes és una injustícia que pot esdevenir delicte. I aquest tractament que reben també altres pobles de la pell de brau,no només Catalunya, el poble més perjudicat, demostra quina és la voluntat del govern espannyol, sigui del signe que sigui. A nivell mundial, quins són els idiomes respectats i oficials en els pobles americans conquerits per Espanya?  Un barem que no enganya i una demostració, la resposta rebuda en la celebració del 500 aniversari del descobriment d’Amèrica. Un altre exemple les paraules del socialista Sr. Guerra comentant l’anexió de Catalunya deixant lliure Portugal. Ni la dictadura de Franco, ni els partits en el poder UCD, PP i PSOE han demostrat amb fets una voluntat autèntica de cooperació. Si fem una ullada al món ens adonarem de les característiques negatives de ccol·laboració amb els diferents pobles d’Europa, tot i formant-ne part. Un exemple, el poble kosovar, al que se li prohibí actuar en els Jocs Olímpics de Barcelona sota la seva bandera.Un altre exemple, la no acceptació de persones d’altres pobles dels que en fugien en búsqueda de protecció i seguretat d’una vida millor dóna la impresió que predomina la raó d’estat a estat condemant les persones a morir ofegades. La història demostra que aquesta pretesa col·laboració està en l’ADN de la política espanyola perquè ella és la llei.Quan la democràcia es fonamenta només en la llei no és d’estranyar que l’estat despanyol rebutgi solucions d’altres estats, rebuig pretesament basat en pròpies lleis encara que estiguin sota obediència europea d’acord amb l’anexió a formar-ne part i als tractats internacionals signats. Disortadament la col·laboració del desig resta desprès de quaranta anys de democràcia massa lljuny.