LA CATALUNYA QUE VOLEM (7)
Establir una societat democràtica avançada. El gran fracàs
d’un desig creatiu. Quaranta anys de democràcia no han assolit una convivència
en la que el respecte a les persones i a les institucions sigui fonamental. Els
punts programàtics del Preàmbul de la Constitució són molts clars amb els
principis d’una filosofia política que en la práctica no se n’ha fet cas. La
base essencial de la democràcia és el respecte a la dignitat de ser persona. A
un lladre, a un criminal no se’ls pot maltractar perquè aquesta dignitat la
tenen pel sol fet d’existir. Personalment penso que executar-los és un crim
contra la humanitat i un dels arguments de la feble democràcia que patim. I els
governants dels diferents pobles del planeta n’han comés molts de crímens
contra la llibertat de les persones. El tema és molt profund i es necessiten
pàgines que en aquest article hi són sobreres. Però raonar sobre perquè existeixen
criminals és necessari. En les altes esferes polítiques també se n’hi troben.
Penso que hi radica la pobresa política de la humanitat. I Espanya no está
lliure de pecat. I perquè no n’està lliure, té la democràcia que té. La
filosofia de la llibertat desvetlla un
camp immens, per què el crim es pot considerar una acció de la llibertat
condemnable per negativa. En l’actualitat, els partits de l’estat espanyol quin
concepte en tenen i com exposen les seves idees en els programes de la seva
acció política. Precisament la llibertat és el punt de partença de cada partit,
sigui de dretes o d’esquerres. No serè jo que criticarè per pertànyer a un
partit a altre. Només demano el màxim respecte a les persones. Aquell respecte
que ens porta a dialogar amb un malfactor, sempre que ell accepti el diàleg,
per arribar a la conclusió, que de sortida no acceptarà, de que està en un
error perjudicial per a tota la humanitat. I en el món dels partits polítics quin
és el respecte que es tenen entre ells si són incapaços de dialogar amb
independentistes i comunistes, quan en l’anàlisi de la història, sus ideologies
són de progrès polític. No fa massa temps que un diari molt important
d’Anglaterra publicava un article convidant a tots els polítics a llegir Karl
March. El comunisme no és un enemic de la humanitat és una filosofia de progrès,
que no accepta un dirigent de VOX que ha afirmat en una entrevista al Diario La
Razón, el dia 23 de maig ded 2020, que “el virus és arma biológica del règim
comunista xinès”.Tinc la convicció que si Stalin hagués destat el Dictador
Espanyol i Franco, el rus, la història de les dues nacions hauria estat la mateixa.
La democràcia avança dialogant, no amb afirmacions com la del Sr. Aznar, a Eco
Republicano, dient “estamos en manos de un irresponsable acompañado por
chavistas, comunistas y separatistas”. La llista de manifestacions i accions demostra
que la realitat d’una democràcia avançada de la nació espanyola encara està en
el desig, com es llegeix en el Preàmbul de la Consttució.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada