La Catalunya que volem

LA CATALUNYA QUE VOLEM (10)

Article 2 de la Constitució: “La Constitució es fonamenta en la indisoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna e indisoluble de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre elles”.

La lectura d’aquest article palesa autoritat absoluta per part dels qui l’han redactat quan en la realitat són relatius amb llibertat amb dret a equivocar-se. La unitat és una condició humana i si es refereix a la unitat geográfica d’una nació haurem d’acceptar la seva diversitat natural que les persones poden manipular peró no canviar. El redactat de l’article manifesta un absolutisme sense seguretat quan diu que la pàtria és indisoluble de tots els espanyols. Aquesta indisolubilitat no ha existit mai i tampoco existeix ara perquè no tos els espanyols l’accepten perquè no se’n senten i perquè és resultat d’un procès progressiu, per tant canviant, de la història. I cap persona, sigui quina la seva qualitat, pot variar el procès de la història, sí, el configuren. Em podeu demostrar, avui, com es manifesta la indisolubilitat quan en aquesta pàtria comuna la presidenta de l’Autonomia de Madrid afirma que “lo peor de Espanya es Catalunya, País Vasco,Navarra i València” i quan qui fou President de l’Estat, Mariano Rajoy demanava signatures contra Catalunya. L’article parla d’autonomia i nacionalitats. Quin és el significat d’aquestes dues paraules. Autonomia és l’exercici de llibertat personal amb responsabilitat dels seus actes i dels seus efecte, que aplicada al pobles, la Constitucioó els hi atribueix una autonomia manipulada amb negació de  llibertat.   I nacionalitat, qué significa? Senzillament que és responsable de la seva convivència en llibertat per decidir i fer. Gramaticalment les paraules acabades en at, com llibertat, solidaritat, amistat,i per tant nacionalitat també, donen singularitat pròpia a l’arrel d’on procedeixen. Per què la política ha de manipular també les paraules?  Personalment pensó que quan les formes tenen una convicció dictatorial per absolutes, perden la seva suposada autoritat. Permeteu-me una interpretació religiosa. Déu respecta la llibertat de les persones i perdona, Pare, perdona’ls perquè no saben el que fan, diu Crist clavat a la creu. Sóc conscient que aquest argument a la política no la convenç, peró és un argument que convida a pensar i jo penso que és fonamental per a la convència humana. Amb tots els respectes al dret a la llibertat, crec que aquest article hauria de tenir un redactat més adient amb la llibertat de les persones i dels pobles.