LA IDENTITAT POT SER CEGA

L’ORGULL D’IDENTITAT PRODUEIX CEGUESA

Les relacions de la política de l’estat espanyol amb Catalunya són una clara demostració de que no hi ha pitjor cec que el que no hi vol veure. I és lamentable raó d’aquesta ceguesa basada en la Constitució i viscuda creient-se demòcrata. L’article 14 diu:” Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”. Amb aquest article sóc lliiure i legalment puc defensar les meves idees independentistes i en una democràcia arribar a consensos. Però l’article 9 en el paràgraf 2 ens marca quin és el camí democràtic. “Correspon als poders públics el PROMOURE les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives; REMOURE  els obstacles que n’impideixen o en dificulten la plenitud i FACILITAR la participació de tots els ciutadans en la vida política, económica, cultural i social”. Jo els hi pregunto al President del Govern i a la presidenta de Ciutadans quan han pactat el vot sobre una altra pròrroga de l’alarma complint el desig de ciutadans de fer incompatible el seu vot amb concessions a ERC han tingut present l’article 9 de la Constitució. La ceguesa identitària d’uns i altres els ha encegat i caminar cecs  només porta perills. I aquest és el comportament de l’estat quan premia els policies del 1-O amb un plus de productivitat de 21 milions d’euros sense tenir en compte els lesionats que l’article 15 declara injust aquest complement, com es dedueix del text que diu:”Tothom té dret a la vida i a la integritat física i moral, sense que, en cap cas, ningú no pugui set sotmés a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradans.” I la Constitució ens porta a denunciar la injustícia comesa contra Catalunya pel President Rajoy quan amb el seu NO PUEDO I NO QUIERO va oblidar olímpicament la Constitució. L’existència de la ceguesa política de l’estat és tant clara quan en la questió económica el deute públic espanyol actaul és d’ un bilió dos cents milions d’euros. La ceguesa no perjudica només Catalunya injustament sinò també a massa ciutadans espanyols. Un adagi castellà confesa “que no hay mal que por bien no venga” i la coincidència es viu els nostres dies amb la pandèmia Covid-19 que porta a la convicció generalitzada que una altra normalitat de convivència s’ha de programar. El primer pas, clar i català, l’ha de fer l’estat complint amb la democràcia. Un demòcrata de veritat no em prohibirà mai el meu pensament independentista, em dirà parlem-ne i sense necessitat de renunciar a les seves idees, el consens el donaran unes votacions. És la filosofia democràtica que preval davant la llei, quan la llei és garantia de la llibertat de pensament en una convivència en pau. No respectar el pensament és actuar dictatorialment que sembla ser el que vol fer l’estat espanyol. La identitat propia no ha de ser mai una ceguesa que impideix compartir amb les altres identitats.