LA CATALUNYA QUE VOLEM (16)

LES LLIBERTATS IDEOLÒGIQUES I L’ORDRE PÚBLIC

Article 16

1.-Es garanteix la llibertat ideológica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats, sense cap limitació, quan siguin manifestats, que la necessària per el manteniment de l’ordre públic protegit per la llei.

2.-Ningú podrá ser obligat a declarar quant a la seva ideologia, religió o creences.

3.-Cap confessió tindrà caràcter estatal. Els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les conseqüents relacions de cooperació amb l’Esglèsia católica i les altres confessions.

Aquest article té un rerefons molt religiós però la llibertat ideológica gaudeix d’un abast ampli en les diferències. La llibertat ideológica no només és religiosa sinò que també política i social. En la llibertat ideológica des de la vessant política s’hi inclouen tota mena de models polítics amb una condició que siguin un verdader servei a la humanitat. I és en aquest servei on es manifesten les contradiccions polítiques per la senzilla raó que el model, absolutista, democràtic, religiós, comunista, liberal, etc,.. no està al servei de la persona, de paraula sí, però de fet és un auto servei al poder pel poder. I a les hores la limitació per mantenir l’ordre públic es pot convertir en un motiu per tergiversar els fets, com s’ha fet palés en el procès contra Catalunya. I la manipulació que es fa de la llei es pot deduir del compliment de l’apartat 2 que diu textualment que ningú podrà ser obligat a declarar en relació amb la seva ideologia. I en relació amb el procès l’argument es va preparar sutilment per poder idear una sublevació que no va existir sinó que fou provocada políticament pel poder de l’estat. Anant un pel més lluny com es garanteix la ideologia religiosa d’un independentista cristià, protestant, musulmà, jueu, hindú, per exemple, quan la seva religió dissenteix de la política. Es respectarà la ideologia? Recordem que la Constitució diu que “cap confessió tindrà carácter estatal” per tant la seva realitat és super-estatal amb les consequències que comporta. La seva creença defineix la seva identitat, definidora de la seva dignitat. I és sobiranista. Sortosament la Constitució planteja problemes que els legisladors, tal vegada no havien previst, i el progrès els posa sobre la taula. La llibertat ideológica és molt àmplia i abarca molt més que la política. Motiu pel qual la societat necessita bons pensadors de totes les tendències. La humanitat, ideològicament és múltiple, però és global en la recerca de la felicitat. La Constitució espanyola és força clara però precisament la seva claror exigeix ideòlegs en els camps culturals de la filosofia i les ciències. Aquesta és la mancança greu, però el greuge està més en la política que oblida els pensadors que no pas ells s’oblidin de pensar. Defensar la llibertat ideológica és un deure constitucional de la política amb el ben entès que aquest deure va més enllà dels poders polítics i religiosos. Precisament el covid-19 ha posat en evidència aquesta mancança.