Iguals davant la llei.
Article 14
Els espanyols són iguals davant
la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe,
religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
La igualtat de que ens parla la
contitució és legal perquè a mi em fa espanyol el DNI, ja que per raó de
naixença no ho sóc però el dret d’opinió em faculta a defensar les meves idees
de llibertat. I l’article en questió és molt clar, no pot haver-hi cap
descriminació per raó d’opinió. És veritat que les opinions poden ser orígen de
fets diferencials, com per exemple, reclamar la independència. Els efectes d’aquest
dret d’opinió es poden assolir perquè la democràcia ho fa viable.
Democràticament les opinions es parlen, es raonen, es discuteixen i si no hi ha
acord es voten. I aquest procès la Constitució el respecte, perquè si no ho fes,
deixaria de ser democràcia. Però com en tots els models polítics són les
persones els programadors i els opinadors. Les lleis i són però les seves interpretacions
poden canviar el sentit, per exemple amb el 155, i portar gent a la presó
obviant l’expresió sense prevaler cap discriminació. Una democràcia, que ha
substituit a una dictadura amb un procès modèlic com es fa creure a Espanya, pot
continuar sota el poder de persones de la dictadura que interpreten
dictatorialment la Constitució a l’estil de Mariano Rajoy amb el no puedo i no
quiero. O buscan aliances contradictòries com ha fet Pedro Sànchez en els
estats d’alarma per motiu de la covid-19. Dissortadament darrere d’actuacions
discordants sempre hi ha l’afany de mantenir o assolir el poder i aleshores s’emparen
en el “la llei és democràcia” quan el que veritablement és la llei, una
servidora. L’article 14 col·loca la persona en la centralitat política com és
obligat en tot model democràtic, però aquesta circumstància no es compleix quan
s’afirma que la democràcia és la llei. Consequència: moviments socials contraris
a la política que no regula el dret del benestar i els moviments de la gent no tenen
una resposta dialogada sinó la de les armes amb consequències
anticonstitucionals com reconeix el jutge de l’1-O que es nega a arxivar el
cas. El dret d’opinió és fonamental pel procès progressiu de la humanitat i
negar-lo i criminitzar-lo com fan els partits de dretes i ha fet el procès contra
Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada