La Catalunya que volem (15)

La dignitat de la persona no permet la violència.

Article 15

Tothom té dret a la vida i a la integritat física i moral, sense que, en cap cas, ningú no pugui ser sotmés a tortura ni a penes o tractaments inhumans o degradants. Resta abolida la pena de mort, llevat d’alló que puguin disposar les lleis penals militars per a temps de guerra.

Aquest article desautoritza la sentència del procès contra Catalunya i al mateix procès i acusa als responsables polítics. Els fets, moltes vegades, desajtoritzen les paraules. La Constitució afirma amb molta claretat el valor de la integritat física i moral de les persones, integritat física i moral que en situacions de discórdia, més en un país democràtic, ha de solucionar-se dialogant. L’article diu amb molta claretat que ningú pot estar sotmés a tortures que conseqüentment ningú, persona física o institucional, tampoc. Em crida l’atenció l’apartat sobre la pena de mort, amb el que no hi estic d’acord perquè per principi les guerres totes són injustes, les religioses incloses, i les víctimes no perden la qualitat de tals per culpa d’una injustícia imposada. En el procès contra Catalunya no es van respectar els drets naturals quina exigència és superior a la llei. Des de la meva religiositat només puc condemnar els procés i els seus efectes. S’ha d’analizar molt acuradament perqué, és molt important, el testimoni dels policies que  hi anaven amb la lliçó apresa i protegits per l’autoritat que reconeixia impecable el seu procediment. El temps va donant raó als polítics catalans. I “no puedo i no quiero” és una afirmació degradant perquè políticament és un mentida quan la llei li imposava a complir tres verbs, promoue, remoure i facilitar i res d’aixó no va fer. El testimoni Rajoy en la seva declaració es va desentendre i s’emparà en la ignorància.  El president del tribunal no va permetre probes gràfiques demostratives de l’actuació policial i en quan al tracte dels advocats dels acusats no era el mateix que el dels acusadors. Acceptar l’acusació d’un partit clarament enemic de Catalunya i continuador d’una política dictatorial. El tractre que es va donar a la presència d’observadors internacionals. Són massa les situacions democràticament massa pobres. I el que és pitjor és el menyspreu al poble català que se’n despren del seguiment del procès a dintre i a fora.En un democràcia la llei no donaria la raó a la justícia. Amb totw els respectes l’article 4 em dóna en una democràcia dret a opinar que és condició indispensable per avançar i progressar.