Per què sóc espanyol?
Article 11
1.-La nacionalitat espanyola s’adquireix, es conserva i es
perd d’acord amb el que la llei estableix.
2.-Cap espanyol d’orígen no podrà ser privat de la seva
nacionalitat.
En els temps que vivim haver nascut en un estat que és históricament
una conglomeració de pobles, ser espanyol perquè ho diu el DNI, no és cap
garantia d’identitat personal. La pèrdua de nacionalitat, crec, és una decissió
personal com reconeix la Declaració Universal dels Drets humans.El fet de
néixer en una nació amb estat propi, penso ser una causa prou important perqué
el govern es preocupi del benestar de tots els seus ciutadans, circumstància
que no es dóna actualment. Fa tot el contrari, amb els seu tracte
constitucional, promou el desig de separar-se i molt més quan la persona
afectada pertany a un dels pobles sotmesos, com és el meu cas. Per altra banda
quan t’adones de la poca humanitat envers les persones que fugen del seu país
per manca de recursos, el desig de recuperar la independència del teu poble,
esdevé més ferm i fort. Referent a la pèrdua de la nacionalitat espanyola em fa
l’efecte que el paràgraf 2 afavoreix un contrasentit, perquè si per llei es
perd, és perquè un jutge o ha determinat contravenint el paràgraf 2 que diu “cap
espanyol d’orígen no podrá ser privat de la seva nacionalitat”. El meu DNI
afirma que jo sóc un espanyol d’orígen perquè vaig nèixer en un indret que és
espanyol. La llei afirma alló que jo penso que no és. Per què l’estat espanyol
no em deixa independitzar-me? La Constitució democràtica, si ho és, no pot
impedir-ho per més que s’afirmi el territori com fonament de legitimitat i
legalitat. No está la Constitució al servei de les persones i a moltes se’ls hi
nega el dret de ser el que primer i veritablement són, catalans, vascos,
gallegs? El problema rau, en que el territori està per damunt de les persones
en la Constitució Espanyola. Ens ho demostra el fet que el manteniment territorial
té la salvaguarda en la força de les armes, com diu la Constitució, contravenint
la normativa democràtica. Un territori no és digne, el fa desitjable la
dignitat de la gent. I aquest principi es tergiversa. La verdadera unitat de la
humanitat la practiquen les persones, els territoris són circumstàncies per
possibilitar-la. La unitat d’Espanya no la fa el territori sinò la voluntat
dels pobles que la configuren. I la unitat d’Espanya no és una verdadera
unitat.És juna unificació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada