UNA POLÍTICA QUE NO SAP OBRIR ES ULLS

La imatge que dóna la política de l’Estat Espanyol no és res més que una obediència cega a l’ADN castellà. En els meus anys de religiós ho vaig descobrir en relacions amb religiosos espanyols que professen una veneració exclussiva per la pàtria. En uns  exercicis espirituals a la Granja (Segóvia) un capellà manxec es va apropar a mi i a un altre company català i ens va proposar renunciar a parlar català com una coherència amb l’espiritualitat. L’altra experiència, de tornada de la Granja viatjva en tren al costat d’un dominic i a l’alçada del Valle de los Caídos em va cantar les bondats de l’obra i quan li vaig dir que els diners s’haurien d’haver destinat a construir cases pels damnificats de la guerra, em va contestar, si només són mil pessetes per mort, en total un milió. Tant el capellà com el religiós dominic, quan ho recordo, em fan adonar del concepte de veritat de fe que tenen per la terra per sobre de les persones. I la meva consequència, em fa pensar que és normal que els polítics espanyols tinguin el mateix ADN. Estan tan dominats per la seva idea que les altres no tenen validesa perquè no concorden. I la discordància amb Europa és contínua i ho és per l’orgull que els cega i no els deixa beure perquè tampoc miren, ni observen. I aquesta manera d’actuar els porta a no saber actuar d’acord amb la democràcia. I aquest no escoltar, ni mirar ha esdevingut ben palès en el procès contra Catalunya. El judici i condemna dels polítics catalans no té altra explicació que el seguiment del seu ADN per damunt de les persones i fins i tot de les pròpies lleis que es manipulen amb facilitat. Una demostració d’aquesta actitud ens la dóna la política seguida amb motiu de la pandèmia de la covid-19. La lliçó que la ciutadania ha donat a l’estat és de matrícula d’honor i és el seu comportament qui ha frenat la pandèmia, més que no pas les lleis que avui diuen una cosa i demà la contrària. L’ADN castellà de l’absolutisme al màxim que els fa actuar sense analitzar.No s’ha preguntat mai el govern, quina part de culpa hi té?   La pandèmia la consideren un atac imprevisible quan fa anys que la natura es queixa de la contaminació del progrés. No han considerat mai que la pandèmia podia ser un crit d’alerta de la natura quan fins i tot la bíblia ens diu que cal escoltar els missatges. La natura, ho afirma un científic andalús, cada dia envia a la humanitat missatges de col·laboració. Per què el món no estava preparat i en particular Espanya encara menys? Els perills de la contaminació per culpa del gasoil i els seus derivats fa molts anys que es coneixien i es demanaven noves fonts d’energia, però anava contra el gran capital que és més important que la vida de la humanitat. El coronavirus amaneça a tothom, qué farà el gran capital. És obvi que la convivència humana necessita un ordenament just de la riquesa, base de la supervivència i del benestar, però aquesta nova posa unes exigències que obliguen al capital ser un servidor de les persones i a la política complir i fer complir aquesta nova ordenació. Reconeixeran els multimilionaris que acaparen el capital que els treballadors són tant o més persones dignes que no pas ells?Per començar el coronavirus ha deixat molt clar que els capdavaners legals de la política i del capital són l’educació i la sanitat. Una acusació que porta adjunta l’advertència que l’ordre polític i econcómic són una greu amenaça de la desapareció total de la humanitat. Cal obrir els ulls i saber mirar i llegir. L’amenaça hi és, no és cap broma i no tè acepció de persones. Només escoltant a la gent és possible una convivència més justa perquè totes les persones han de poder gaudir d’una vida digna. Des de la meva consciència la nova constitució és molt antiga i té un nom que no agrada a molta gent, és l’evangeli. Perquè? Les benaurances són el programa.