REFLEXIÓ DES DE LA MEVA FE A LA FESTA LGTBI

No és casual, sinó efectiu, el fet que la festa de les diferents orientacions sexuals   coincideixi amb la festivitat de Sant Pere. I l’apóstol en la seva primera carta aconsella als cristians,”viviu tots units, tingueu els mateixos sentiments, estimeu els germans, sigueu afectuosos i humils; no torneu mal per mal, ni injúria per injúria; ben al contrari, beneïu, ja que Déu us ha cridat a rebre en herència una benedicció”. Respectant les persones i sense ànims de crítica personal, penso que la resposta de Jesús als que volien apedregar una dona adúltera és molt significativa:”aquell que de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra”. Aporto aquesta cita perquè és molt significativa a l’hora de voler jutjar els altres. Personalment sóc amics de gais, unes bellísimes persones, i essent d’idees molts diferents ens respectem i dialoguem.  Escric des de la meva vessant religiosa cristiana a la llum de l’evangeli. Les persones del col·lectiu LGTBI són filles de Déu com ho sóc jo, i des d’aquesta idea mereixen tots els rçespectes. Com jo sóc lliure, elles també ho són i a partir d’aquest punt tenim el deure d’escoltar i parlar. Per què es parla d’aquestes persones com a condemnades per un Déu, que morí crucificat, per obrir-els-hi també el camí de la glória? No puc entendre que siguin dolentes per naturalesa. El seu estat, pregunto, és natural o cultural. No sóc científic, ni metge. Però penso que és natural. Són persones dotades d’intel·ligència, racionalitat i passió com tot ésser humà. I com tot ésser humà lliure pot equivocar-se. Sant Lluc en l’evangeli ens explica que un fariseu convidà Jesús i mentre eren a la taula una dona pecadora li mullava els peus amb llàgrimes i perfum. El fariseu es deia, si Jesús fos profeta sabría qui és aquesta dona. I Jesús,sabedor dels pensaments, li va dir:”Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m`has donat aigua per a rentar-me els peus; ella, en canvi, me’els ha rentat amb llàgrimes i m’els ha eixugat amb els cabells. Tu no m’has rebut amb un bes; ella, en canvi, d’ençà que he entrat no ha parat de besar-me els peus. Tu no m’has ungit el cap amb oli; ella, m’ha ungit els peus amb perfum. Així doncs, t’asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats”. Qué diferent la doctrina de l’evamgeli aplicable també al LGTBI, a les lleis humanes, que creient en la bona fe, costa anys i panys portar-les a la pràctica. Entenc, i voldria que no fos veritat, l’animadversió d’aquest col·lectiu contra l’Esglèsia Catòlica. Penso que en la base del problema s’hi descobreix una secular manipulació, per part dels poders polítics, económics i també religiosos, de la veritat i la dignitat de l’èsser humà provocant misèria i sofriments a la majoria dels humans. Ho demostren unes declaracions d’una autoritat en economia mundial que afirmava: dues terceres parts de la humanitat viuen amb menys de cinc dolars diaris. Aquestes dues terceres parts equivalen a més de quatre mil milions de persones. És la realitat del segle XXI. I algunes d’aquestes autoritats s’escuden en la seva religiositat. Verdaderament un escàndol mundial. Quina és la solució, segons la meva opinió?  Un canvi de mentalitat en el repartiment de la riquesa que és un bé universal, precedit d’una formació integral de cada persona perquè l’ésser humà és el factor legal principal dels models polítics. En síntesi, una feina de gegants. Peró la base hi és i a la política no li agrada. I des d’el meu pensament deixeu-me confessar que la filosofia per poder posar ordre al món és la dels evangelis.