AMB TOTS ELS RESPECTES, UNA PREGUNTA AL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

He llegit a les xarxes:”El Constitucional no donarà resposta als recursos dels presos fins l’any que ve”.No  crec que aquesta sigui una falsa notícia emparat en el comportament del Tribunal. Sóc un ciutadà amb DNI espanyol que no m’impedeix ser independentista amb la corresponent base democràtica. I l’article 14 de la Constitució m’avala el dret a opinar. El Tribunal Constitucional és un poder públic i des d’aquesta vessant pregunto. L’article 9,2 de la Constitució diu:”Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n’impideixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, económica, cultural i civil”. Magistrats del Tribunal, m’agradaria m’expliquèsiu com compleixen el promoure la llibertat i la igualtat, a l’ajornar sine die la resposta als presos polítics catalans, quan per sancionar Catalunya heu celebrat reunions d’urgència fins i tot en dia festiu. Heu fet alguna gestió per comprobar el dret a la llibertat? Només la conducta observada durant els dies de presó, que interpreto injusta, és raó, per almenys, estudiar la solicitud. Dubto que cap magistrat hagi llegit atentament els llibres escrits a la pressó i conegui quina és la seva filosofia política. Ser independentista és un dret ratificat per la Declaració Universal dels drets humans i pel Tribunal de Justícia Internacional de la Haia. A quest ajornament, i em sap molt de greu manifestar-ho, em porta a identificar-lo amb el no puedo i no quiero del Sr. Mariano Rajoy, el màxim responsable del Procès contra Catalunya que mai s’havia d’haber celebrat. Promoure les condicions del dret a la llibertat és un deure democràtic que obliga autoritats i ciutadans. De remoure obstacles per salvaguardar la seva llibertat per part de les autroritats no se n’ha parlat, com tampoc s’ha estudiat la veritat de testimonis que per la forma i el que deien no eren cap garantia creïble, testimonis policials i d’autoritats. La tan repetida frase que tots som iguals davant la llei, personalment no me la crec. De facilitats, la decissió d’allargar l’empressonament, evidència que no hi ha voluntat. Una pregunta. Davant els informes de la premsa internacional que relacionen autoritats de govern amb fets criminals, com actuarà el Tribunal Constitucional? La darrera, molt greu malgrat presentada en forma de sospita, i quina solució seria argument prou clar per la llibertat dels presos polítics, com hauria d’actuar l’estat i el Tribunal Constitucional. Es refereix a la implicació del servei d’intel·ligència en l’atempat terrorista del 17-A, a Catalunya. Hi afegeix que l’objectiu més probable era aturar la celebració del referéndum d’autodeterminació català. Per què la justícia espanyola s’ha negat a investigar les relacions de la policía espoanyola amb el cap dels terroristes, relacions que han existit?. Magistrats del Tribunal Constitucional, pel bé d’Espanya cal fer justícia de veritat. Catalunya no vol cap mal a Espanya, vol la seva amistat des de la independència que és un dret natural, històric i democràtic. Estic convençut que la Constitució em dóna la raó, com la Declaració Universal dels drets humans i els Tractats europeus signats per l’estat espanyol.