EL MEU JO SOCIAL

           

En una convivència mundial en la que la filosofia de la globalització desenvolupada per Lluis M. Xirinacs, l’expressió “EL MEU JO SOCIAL” definiria una realitat de convivència en la que cada persona gaudiria, sense excepció, dels drets naturals, que el ser humà  no pot prescindir. El meu jo social  seria l’expressió de la realitat de les diferències per bastir una societat en pau. Dissortadament vivim en un món en el que l’egoisme, convertit en poder, nega la raó a la natura per convertir el jo lliure en un tu esclau. El jo, tu, ell no és reconeixement d’igualtat sinó diferències per poder imposar la raó de la força, desterrant la raó de la igualtat humana. Reflexionant sobre el meu jo social en l’actualitat descobreixo la realitat de diferents grups que imposen el seu jo social amb conseqüències desestabilitzadores de la humanitat. Es diferencien els jo per raó del seu poder desautoritzant la seva essència. S’ha convertit en norma d’ordenament social la frase romana: ”homo, hominis lupus”. Arribar a ser  llop de la humanitat està considerat dignitat com manifesten algunes constitucions de nacions reconegudes. S’ha fet de la dignitat una exigència de poder, no un esglaó per esdevenir persona útil pel benestar social. No cal citar noms, són prou coneguts. En aquest procés de  desprestigi de la persona es practica la fórmula de subliminar els càrrecs de poder com salvadors de la humanitat imposant condicions esclavitzadores embolcallades de necessitat social. El patiment de la majoria es converteix en condició democràtica per la riquesa de l’estat. I els representants de l’estat tenen el dret d’afavorir-se’n. El be dels humans del poder filosofia pacificadora dels sofriments dels governats, la injustícia presentada com una veritat. És desil·lusionant comprovar com la política i l’economia, i per desgràcia recolzades per la religió, es nega el model de l’ésser humà inspirador de com ha de ser la convivència, substituint-lo per un sofisticat dret de manipulació de la realitat. Aquesta filosofia molt sofisticada  perquè s’entengui com un valor necessari actua també en els models democràtics del segle XXI. El coneixement científic del cos humà és un valor de progrés quan la cultura no es reconeix valor cultural del benestar social. I allò que és francament una incongruència es converteix en llei amb atribucions absolutes. Dissortadament els poders responsables de la convivència mundial obliden olímpicament el model de convivència que proposa l’ésser humà, matèria i esperit, integrant la persona. No tenir present la composició física i psíquica de l’ésser humà en el model de convivència en el sentit de cos social, com per exemple la religió cristiana el té de cos místic suposa un desconeixement voluntari de la veritat històrica. Només l’orgull humà actuant com si fos déu és l’explicació d’una convivència social manipulada i destructora del benestar. El meu jo social em demanava més humanisme, més respecte, més intel·ligència i sobre tot més compliment de la llei de l’amor.

(Obra de Lluis Estopiñan que jo entenc com el jo que pensa.)