Analitzada la
humanitat en el mirall de la política, la imatge que s’observa no pot ser més
depriment. Depriment per les diferències. La veritat del progrés defineix la
injustícia social resultat d’un exercici de la llibertat prevaricador contra la
llei natural, que és llei divina. Aquesta prevaricació té com raó la manipulació de la mort, argument de
pacificació social. La mort per les armes, guerres i sentències judicials; per
la misèria deixant desprotegida una gran part de la humanitat, morint milers de
persones cada dia per manca d’aliments; per repartiment injust de la riquesa i
per un menyspreu de la dignitat de la persona. La dignitat de base, que tot
ésser humà gaudeix per naixença, no se li reconeix quan se li nega el dret a la
llibertat. I es nega quan a un criminal se’l condemna a pena de mort sense dret
a defensar-se. Cap llei humana pot disposar de la vida per greu que sigui la
falta. I és precisament aquest comportament de la pràctica de la mort com
argument de justícia, la causa dels mals,
que al segle XXI, continua patint la humanitat. L’exercici de la
verdadera llibertat és en tota la història viscuda, el gran absent. I la natura
aixeca la veu amb una pandèmia mortal amb milers de morts a tot el món. Quina
és la resposta dels responsables del benestar social de tota la humanitat? No
entendre la culpabilitat dels responsables de la convivència i no l’entenen
perquè la base de la culpabilitat rau en la fabricació i comerç de les armes com
a gran negoci econòmic. La gran economia culpable també dels mals de la petita
economia. Quina ironia! Es dona més importància al diner que a la vida. Si fem
una ullada al món possiblement ens adonarem de la urgència de respectar el dret
a la vida de totes les persones. L’abolició de l’esclavitud es té com un gran
avenç social, però reflexionant polítiques com la de president dels EEUU, del
Brasil, dels àrabs, de la Xina, de Rússia, com a capdavanters, quina esperança
pot tenir la humanitat d’una convivència en pau? Malauradament aquests països
tenen els seus seguidors per l’esclavatge del diner. Quina és si no la raó de
l’Estat espanyol ingressat a l’Europa Unida? Davant dels moviments mundials
actuals, com es tracta la llibertat? I el que és pitjor per irracional, la
condemna d’empresonament per pensar. La política inhumana vol imposar també les idees i fins i tot els
sentiments. Sincerament, és aquest un progrés de veritat? Que lluny n’està
encara la humanitat del segle XXI. Les polítiques del món continuen sent
enemigues de la llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada