LA IMATGE DE L’ESTAT ESPANYOL QUE CONTEMPLO

M’agrada l’art i visitar exposicions de tots els estils, perquè tots tenen la seva veritat i las seva aportació a la convivència. Voldria contemplar la política espanyola com una exposició artística en el  museu de la humanitat. No hi veig art en la mostra perquè no la creen verdaders artistes. La política i la justícia espanyola estant modelant una imatge d’Espanya que els futurs ciutadans generacionals no donaran crèdit a una política i a una justícia que no ha respectat la dignitat de les persones al manipular la seva llibertat. Davant d’una realitat de diferències d’opinió, basada en la llibertat per la que equivocar-se és un dret, ni la política, ni la justícia han demostrat cap intenció, ni interès de diàleg, obviant olímpicament l’article 9 de la Constitució. Només un esperit dictatorial gira l’esquena a la democràcia manipulant les lleis. Una democràcia sense esperit democràtic dels seus polítics es comporta com una dictadura esclavitzant els ciutadans. No en satisfà l’Europa Unida del segle XXI perquè la considero una desviació de la política fundacional dels seus iniciadors. No hi sé veure la unitat que prediquen no veient clar el perquè en forma part l’estat espanyol. Tot acaba girant a l’entorn del diner desvalorant la dignitat dels ciutadans. I a la pell de brau la raó de la convivència és la imposició d’una llei amb l’ajuda de les armes. La solució de la força física substituint la paraula, trobant en la mentida arguments de convivència. Dissortadament l’estat espanyol del segle XXI és més un subjecte manipulador que no  pas un artista de la democràcia. Un estat que no sap reflexionar sobre l’opinió de tres milions de ciutadans catalans no es pot considerar democràtic  perquè obvia la llei i com la Constitució diu de les autoritats no promou, no remou i no facilita l’acord amb l’article 9 de la Constitució. Per adonar-se de la qualitat democràtica de la política i justícia espanyoles no calen grans esforços, trobarem la resposta en les mirades i rostres dels polítics i jutges. No oblidem que són persones amb drets i deures com tothom i com tothom amb dret  equivocar-se però per sortir de l’error, quan n’hi ha, cal intel·ligència i diàleg. La intel·ligència hi és per negar drets dels altres però hi manca el raonament per arribar al consens d’una convivència pacífica. I no s’hi arriba perquè hi manca la força de la creativitat de l’art i la poesia. La imatge de l’estat espanyol és fruita d’un arbre conreat sense ser de l’ofici.