MIL DIES D’INJUSTÍCIA

Acuso amb us de la meva llibertat l’estat espanyol d’incomplidor de la democràcia. La Constitució defensa el dret d’opinió dels ciutadans i el deure de les autoritats a promoure la justícia i la igualtat, a remoure obstacles i a facilitar els drets. Fa mil dies que el dret d’opinar està empresonat i els deures d’afavorir la democràcia continuen oblidats. I l’estat presumeix de democràcia. Hi ha relacions en la vida que estan mal considerades, tenint dret a manifestar-se, però són mal vistes perquè les persones que les obliden pequen d’orgull i les persones que les viuen pequen de bona voluntat per reconvertir allò que sembla un mal en el bé. Però allò que és més denunciable són les reconversions que es fan i s’han fet de les accions, convertint la defensa de la llibertat en un delicte. I aquesta política ha empresonat innocents que ja fa mil dies que pateixen l’odi a la llibertat de pensar, llibertat expressada en l’article 14 de la Constitució. És la filosofia aplicada a Jordi Cuixart i a Jordi Sànchez. S’han complert mil dies d’injustícia. L’empresonament dels dos líders culturals denuncia dues qualitats humanes, la dignitat i la llibertat. Qui és més digne, els Jordi defensant els drets naturals dels ciutadans i el seu poble o els jutges condemnant. Ser jutge no dona dignitat, l’exigeix més encara. Personalment em poso de la part dels dos Jordi. Dues persones que dirigeixen dues entitats culturals defensores dels drets humans, fidels a la Declaració Universal dels drets humans, que ni el govern, ni la justícia espanyola han respectat. Una entitat cultural que és capdavantera mundial pel nombre de socis mereix ser escoltada i respectada. No fer-ho és tenir por a la llibertat, por que porta a manipulacions de veritats amb conseqüències injustes. D’entrada, el President d’una entitat cultural de 180.000 socis mereix un respecte que li nega un President espanyol que per llei té el deure constitucional d’escoltar a tot els ciutadans, incomplint amb el seu no, l’article 9 de la constitució, quins deures sintetitzen tres verbs, promoure, remoure i facilitar. Amb la Constitució a la mà i també amb l’article 155, els dos Jordi no haurien entrat mai a la presó. I dic amb l’article 155, perquè la seva execució no es pot dur a terme sense el compliment dels articles 1, 9, 14 i 15, sense oblidar els deures que imposa la Declaració mundial dels drets humans i els tractats internacionals signats per l’estat espanyol. Empresonar innocents sentenciant-los a mort és norma internacional del poder. Soc cristià convençut i des de l’evangeli defenso les meves idees. Perquè fou crucificat Jesucrist? Per les seves idees i ser considerat enemic de Roma. Perquè fou condemnat Sòcrates a morir enverinat? Per les seves opinions que no agradaven al poder. Perquè fou assassinat Gandy? Per no agradar la seva política a la política europea. Per què fou assassinat Luter King? Per defensar els drets de les persones. Per què estant empresonats els dos Jordi? Per defensar els drets naturals dels ciutadans de Catalunya i dels pobles del món. La lluita per la llibertat dels dos Jordi i dels seus companys és un deure històric, natural, cívic i també religiós.