ELS NOSTRES LÍDERS PRESONERS I EXILIATS FARAN GRAN CATALUNYA

He llegit força llibres escrits per ells, he escoltat i llegit entrevistes, la seva filosofia m’ha enamorat confirmant-ne que el valor més gran d’un ésser humà és la dignitat. Dignitat que ells enriqueixen  essent perseguits i els perseguidors perden amb les seves condemnes. El President Puigdemont, en la seva entrevista a TV3, va fer una demostració de com es valoren els diferents moments de la vida, siguin negatius o positius. Un comportament de respecte a la llibertat, valorant fets i paraules dels altres. Idees oposades poden separar en el moment però han d’apropar en el camí de la convivència. Pensar diferent, fins i tot contrari, no és enemistat, és posar sobra la taula la urgència de parlar, analitzar, valorar i treure’n solucions. Raimon Pannikar deia que el consens no és renunciar a les pròpies idees sinó trobar la manera de conviure en les diferències. És portar a la pràctica aquell consell de l’evangeli que el gran amor es demostra estimant l’enemic. Dissortadament a l’Estat espanyol s’odia directament negant valor humà a qui pensa diferent. I és precisament la diferència entre els independentistes catalans i els unionistes espanyols. En la política espanyola és més important la llei que la dignitat. Són dos conceptes contraris de la democràcia. Malgrat tot, el President Puigdemont assegurava que la llibertat de Catalunya serà un fet. Les seves paraules, però principalment el convenciment, eren una invitació en la lluita  de la llibertat perquè aquesta llibertat és la urgència per agermanar diferències. I en l’entrevista allò que veritablement em va confortar fou la idea que en tots els partits s’hi belluguen persones dignes, dignes perquè és abans la persona que el partit per la raó que un partit és servidor i la persona beneficiària dels serveis. La justícia espanyola, si de veritat és justícia, dona més importància a la llei que a la persona. I aquest és el greu error que confon democràcia amb llei. Confon unitat amb unificació. No entén que sense unitats diferenciades és impossible una unitat de convivència. Confon error amb maldat, quan l’error és sempre camí per trobar solucions. El tracte, que van rebre els presos polítics catalans en el judici contra el procés, obeí a una idea de sortida que eren criminals sense necessitat de demostració. I aquest mateix concepte els hi barra la llibertat a que tenen tot el dret del món. Estic convençut que el món aplaudirà la política dels presos polítics i dels exiliats quan siguin el govern de Catalunya, govern quina estrella brilla en l’horitzó de la independència.

(Pintura de Hans Moller, àncora i futur).