L’EVANGELI, FILOSOFIA HUMANA DEL PROCÈS A CATALUNYA

Sant Joan en la seva primera carta fa aquesta advertència:” qui estima Déu, també ha d’estimar el seu germà.” La religió exigeix el respecte als drets naturals de les persones, quina llei bàsica és l’amor. Seguint aquesta línea havia fet anteriormente aquesta altra afirmació:”Tothom qui odia el seu germà és un assessí, i ja sabeu que cap assessí no té vida eterna dintre seu”. Amb més claretat no podia afirmar que si no s’és persona digna, tampoc s’és persona religiosa autèntica. La doctrina evangèlica porta el segell de la defensa de la vida terrenal autèntica, verdadera i digna. Si llegim el Sermó de la Muntanya descobrirem que la filosofia humana de l’evangeli és la veritat de la humanitat. Les benaurances marquen sengles capítols de l’humanisme en l’objectiu diví. Feliços els pobres, els humils, els qui tenen fam i set de ser justos, els compassius, els nets de cor, els qui treballen per la pau, els perseguits pel fet de ser justos, els perseguits per seguir Jesucrist. Tots ells tenen recompensa humana i divina. La pregunta que corre en l’ambient vol esbrinar la relació del sermó de la muntanya amb el procès contra Catalunya. Directament no és contra la nació catalana, és contra persones que essent catalanes són perseguides per complir les benaurances.La pobresa qué hi té a veure amb el procès? Senzillament que amb el 155 es va condemnar a la pobresa a tots els catalans, independentistes o no. Els diners trets a la Generalitat tenien una destinació: el benestar dels catalans, tots independentistes o no. La segona benaurança es referia als que ploraven pel tracte injust que rebien, com ho palesen els més de mil ferits pels atacs de la policía. El procès va menysprear els humils, les persones senzilles i a les que saben viure amb l’esforç del seu treball, negat a moltíssims catalans. I no parlem dels que tenen fam i set de ser justos, perjudicats per una justicia que donava més fe als acusadors que als acusats, que no eren només els polítics sinó tota la població ciutadana que vol viure lliure de veritat, no enganyada per lleis manipulades. Dels compassius? Ningú els hi allargà la mà al trobar-se desemperats per una llei inspirada en la dictadura que l’honor el dóna el diner. Moltes persones netes de cor, independentistes o no, es veieren acusades injustament qualificades de delictives, quan el delicte era el seu menyspreu. Treballar per la pau esdevingué un acte criminal perquè és més important el territori que la gent que l’ocupa. És la filosofia de les guerres que maten milions de persones. Els perseguits per ser justos, estan empresonats sense tenir en compte les raons dels seus actes que no volien res més que el benestar i la dignitat de les persones. El mal tracte rebut per tots els complidors de les benaurances es multiplica quan es confesen fills de Déu, perquè l’únic déu pels poderosos és el diner. A Jonqueras, pres polític católic se li ha prohibit a la presó l’assistència a Missa. Si valoressim el treball dut a terme pels presos polítics catalans ens adonarien que el compliment de les benaurances a l’Estat espanyol és un delicte. La filosofia humana de l’evangeli no interessa a la política i a l’economia perquè la llei única és l’amor a les persones, no l’amor al diner. El tema dóna per molts més articles. La llei no és verdadera sinó és humana.