El desprestigi és una tàctica, que no arriba a difamar
però és el primer pas. Sovint el desprestigi esdevé un boomerang que fereix al
desprestigitador. Dolent quan s’amaga sota pseudònim i dolent quan vol fer entendre
una qualitat que en la realitat no es té. Metafòricament és un duel d’un debat
de paraules en el que la pistola falla a l’hora de la veritat. Normalment
aquella persona que es dedica a desprestigiar els altres es revolta quan la
desprestigiada és ella i a les hores la tàctica només és democràtica per a ella
i no pels altres. És senzillament la llei de l’embut.
Dissortadament aquesta
tècnica esdevé massa sovint en el món de la política. Amb motiu de la trobada
del President de la Generalitat amb un ministre francès, un membre de la
Societat Civil Catalana ha intentat ridiculitzar la trobada dient que
l’entrevista s’havia fet al carrer i el ridiculitzat ha estat ell per què la
rèplica, que ha contestat amb un “merci” li ha arribat de París. És denigrant
que des de partits que es diuen democràtics es dediquin a posar en ridícul alts
càrrecs de la Generalitat i a viure amb
tota impunitat. Recordeu al tristament famós Miguel Àngel Rodríguez que va
afirmar “que a Mas li aniria bé que l’afusellessin”? Doncs l’Audiència
Provincial de Madrid ha arxivat el recurs perquè aquestes paraules no són cap
delicte. Em costa creure com se’m
respondria si sense anar tan lluny se m’acudís dir que a tal o qual magistrat
li havia tocat el nomenament en una tómbola per una sentència que a mi no
m’agradés. Trobo senzillament incomprensible que no es tingui en compte el
significat real de l’expressió quan va acompanyada d’una clara befa. I
darrerament a Brusel·les la Universitat de Louvain-La-Neuve, organitzat per
Diplocat s’hi celebrà un acte acadèmic amb el tema:
CATALUNYA UN NOU ESTAT
EUROPEU? L’actuació d’una diplomàtica, de nom que no cito, disfressada
d’estudiant intentà boicotejà l’acte i va rebre per part del moderador del
debat aquesta resposta: “no sé com és la diplomàcia espanyola, però està clar
que el que ha fet no és la forma més diplomàtica de fer les coses.”
Dissortadament de boomerangs com aquest darrer la diplomàcia espanyola en
pateix molts. Un boomerang no és res més que allò de que s’acusa a l’altre li
cau sobre l’acusador. Davant de fets com els esmentats considero que la no
acceptació d’un debat entre l’Estat i Catalunya en relació amb el procés no té
altre sentit que la incompetència argumental fins i tots amb la Constitució com
argument. I em fan ser més optimista envers la proximitat de la independència.
La raó està del costat de Catalunya. La democràcia serà poderós argument.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada