Més enllà de la consciència política

Em mereixen molt respecte les lleis sempre que són racionals, humanes i creïbles. Quan una llei esdevé la defensa de la base de certs comportaments polítics se’m fa molt sospitosa. Darrerament hem escoltat al Ministre de l’Interior queixar-se de segons ell, il·legalitats que han posat al descobert moviments fets per ell totalment antidemocràtics. Acusa una suposada il·legalitat que segons la seva opinió anava contra una altra il·legalitat. Però, a la vegada, és una demostració del dolent control dels documents dels seu ministeri. Em plau recordar al ministre algun acudit de la seva marca Espanya que se li gira en contra. “Siembra vientos i reocoge tempestades”. No li recorda la reprovació de tot l’art parlamentari d’esquerres i defensor del dret a decidir?. Una   tempesta que l’hauria d’haver deixat xop i retirar-se de la política activa. La seva tan estimada Espanya en la seva filosofia popular també diu que “quien roba un ladrón ha cien años de perdón”. I amb les vostres confabulacions amb el Director d’Antifrau de la Generalitat, què eren sinó robatoris de la dignitat catalana? L’adagi diu molt clarament que es poden cometre accions que a primer cop d’ull semblen dolentes però que en la realitat són bones accions. Recordi aquella altra de que “no hay mal que por bien no venga” i descobrir falsetats, que són un mal, suposen un bé que posa en alerta sobre la credibilitat de certes persenes. Sr. Ministre el principi fonamental de tota llei és el benestar de la ciutadania i la defensa de la seva dignitat. Sr. Ministre el seu comportament, amb visos de defensa de la unitat d’Espanya, és una indignitat i una befa de la veritat. Les idees no es derroten amb càstigs suposadament legals que manta vegades esdevenen boomerangs contra qui els proposa, sinó a la taula de diàleg que és la base de tota convivència. Sr. Ministre, un criminal pot estar convençut de la bondat del seu comportament. Però no és només amb la presó que se l’ha de convèncer. On són els psicòlegs del govern per convèncer al malfactor del seu comportament equivocat? En aquest punt tant o més útil que els advocats són els psicòlegs. El seu comportament, Sr. Ministre també el reprova la filosofia popular i la veu del poble en una democràcia és llei, no només els vots. Des del govern li esteu fent Sr. Ministre un trist favor a la Marca Espanya i no esteu sol, dissortadament el seu col·lega d’exteriors s’ha cobert de gloria criticant la política belga amb un desconeixement infantil de la seva organització. La Marca Espanya no es defensa acusant Catalunya a l’exterior quan sortosament fer el sor a les vostres denúncies és ja un indici de la feblesa de la política espanyola. I si als comportaments esmentats hi afegim la circumstància que el President del Govern va demanar, abans de ser president és cert, signatures contra Catalunya, quina raó existeix per contradir els raonaments dels independentistes. N’hi ha una, els vostres comportaments demostren que no teniu raonaments racionals per demostrar que és millor l’unionisme que l’independentisme. Gràcies, Sr. Ministre, per haver reforçat els meus arguments a favor de la independència de Catalunya i dels pobles de la pell de brau. Simplement una ullada a la rumorologia popular podria ser molt productiva. Cal anar més enllà de la consciència basada només en les lleis, hi ha altres bases que són més lícites que una llei escrita. Aquella veu que no escolteu i no escolteu perquè no sou dialogants i conseqüentment la vostra política no és demòcrata.