En quines mans està la humanitat?

La meva formació, que té una ferma basa espiritual, cada vegada que faig una ullada al món, em provoca un sentiment esfereïdor de traïció contra natura. Un recorregut pels grans governants actuals fa trontollar l’esperança i encara més quan alguns dels governants s’emparen en el nom de Déu per cometre les seves injustícies. En els cinc continents les veus del poder no suposen cap alè de convivència en pau. Però allò que encara és pitjor rau en el fet que el gran poder que amassen uns pocs no dibuixa cap arca de Sant Martí, tot el contrari un mapa d’enveges, odis i desequilibris socials que el gran poder crea per simular hipòcritament que és la solució. És inconcebible que a Espanya assoleixi el poder un partit tacat per la corrupció i que esdevé una joguina d’Europa. És esfereïdor que la política europea tanqui les portes a l’onada d’immigrants que fugen de la misèria i de la mort i no recordi la importància que els moviments de pobles van tenir en la seva configuració. És vergonyant davant de tants mils de milions d’habitants, la política mundial que només té com objectiu fer més rics els estats que tallen el bacallà. És incomprensible que existeixin governants com el de Rússia, els de Turquia, Síria, Israel i la majoria dels de l’Àfrica sense oblidar els americans. Que el poder estigui en mans de milionaris i de persones, que amb la política se n’hi ha fet, és una traïció contra natura perquè no s’ha atorgat el poder a aquelles persones dotades per aquesta missió sinó que la humanitat ha creuat el braços davant el robatori del diner d’una facultat que no li pertany. És escandalós que es pugui presentar per a president de la nació més rica del món un personatge com el Sr. Trump que no té cap inconvenient d’escampar a tort i a dret les seves vergonyes sexuals i els seus odis contra una gran part de la societat. Sortosament es contemplen en el firmament humà estrelles d’esperança ofegades per l’avarícia i l’orgull de ser per humiliar. És una estrella d’esperança la pau signada a Colòmbia, malgrat l’oposició de l’ex-president que només entén la justícia de la incomprensió que nega la capacitat de rehabilitació. També ho és el moment actual de Cuba. Ha existit la llum d’un futur millor a l’Àfrica del sud amb la figura de Nelson Mandela. No oblidem Gandy amb els seu missatge ple d’humanisme. També caldria escoltar postures d’esquerra que defensen una doctrina més humana de la convivència, malgrat desviacions que massa sovint provoca l’avarícia, però el missatge hi és i té dret a ser escoltat. No és just i més aviat criminal que es massifiqui la població i se la castigui amb morts per culpa massa sovint dels mateixos que bombardegen. La política mundial està en mans d’una minoria multimilionària que multiplica la seva riquesa i el seu poder amb la pobresa i la mort de la la minoria de més de sis mil milions d’habitants del planeta. Impera la filosofia de fer-se ric amb la mort dels més pobres justificada per l’injustificable dret a la propietat sense límits amb la circumstància que la mort de l’altre no és un límit sinó un dret. Què signifiquen sinó les paraules de la Directora del Fons Monetari Internacional quan afirma que la societat envelleix massa i s’ha de fer quelcom per impedir-ho? I l’alta societat, tant tranquil·la. Pels resultats del mapa polític internacional la conclusió no és altra que malauradament el poder mundial està en mans massa criminals.