“Hay que quitarles a las mujeres el voto porque ya están pensando mucho”.

Sr. Bisbe d’Alcalà ha mesurat bé les seves paraules a la llum de la Bíblia que es llegeixen en el primer capítol del Gènesi: “Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dóna”? D’aquestes paraules es dedueix que la imatge de Déu la donen l’home i la dona junts i quan més resplandeix aquesta imatge és quan junts s’estimen i creen perquè a continuació els hi diu:”Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la”. Les vostres paraules, Sr. Bisbe són una negació del mandat de Déu a la humanitat, tant les que encapçalen aquest article com les que diu que “el feminismo es un proceso de la descontrucción de la persona”. Una evangèlica observació: la conversa de Jesús amb la Samaritana i la defensa de Maria que va ungir amb perfums els seus peus. Les dues, segons la societat eren pecadores, però Jesús no les hi va tractar, tot el contrari, ho va fer en la seva qualitat de persones, perquè també eren filles de Déu. Sr. Bisbe no li acceptarè que em recordi l’escena de la poma. La història l’ha deformada perquè Eva al convidar a menjar-ne a Adan no va fer altra cosa que dir-li t’estimo i amb aquest gest va descobrir la seva realitat humana i que no eren Déus i que el Jardí era el futur a conquerir. Jesús en l’evangeli va demostrar que el regne de Déu a la terra no s’aconsegueix parlant malament dels altres sinò entenent-los i dialogant. I una observació, qui són els grans conductors de la humanitat segons la bíblia? Dones, sí, malgrat tot, Eva, la Verge Maria (mare de Déu), Judith, salvadora del poible, Esther, salvadora també del poble jueu, i la relació és prou significativa. Ho dic amb tota humilitat, la història ha traït el paper que li toca viure i desenvolupar en la convivència universal a la dona. En la història de l’alliberament del poble hebreu dels egipcis, Déu es va servir d’una dona, l’esposa del Faraó amb la seva impudícia i fal·làcia, per descobrir la vàlua de Josep que va fer empressonar. I Josep va salvar de la fam dos pobles, l’egipci i l’hebreu. I tres dones, la mare de Moisès, la seva germana i la filla del Faraó que el van salvar del riu i esdevinguè l’alliberador del Poble d’Israel. Sr. Bisbe, en la història, el paper de la dona és decissiu. No sóc historiador, però un xic observador, sí. I la dona directament i indirecta és capdal. I encara li dirè més: el masclisme ha manipulat el paper de la dona, començant pels Reis i Emperadors i dissortadament per algun Papa. Un poeta aragonés, va escriure:”Dios escribe recto, con renglones torcidos”. Dissortadament els humans, bàsicament els homes, no han entès el missatge, ni l’han meditat peró sí que l’han manipulat. I em sap molt de greu, la dignitat no la donen els càrrecs sinò el comportament, amb les vostres paraules us afegiu a la llista dels manipuladors. Sortosament, en tots els terrenys, la dona està contribuint al reciclatge que la humanitat necessita. Senzillament penso que la veritable solució la dóna la bíblia donant a l’home i la dona el seu autèntic valor, són imatge de Déu. Sr. Bisbe, les seves paraules no ho compleixen, i obligació seva és treballar pel regne de Déu a la terra i l’exemple el dóna Jesús en el seu comportament amb les dones.