La llei natural és superior a les lleis humanes i la llibertat n’és la garantia. Que vol dir inviolable? Que la persona que gaudeix de drets extra-natura? Declarar inviolable a una persona significa donar-li carta oberta perquè per a ella fer el be o el mal rau dintre la dignitat. El mal i el be són una mateixa cosa. Amb aquesta declaració es posa en evidència la Constitució perquè es nega els drets naturals d’una persona i es demostra que la llei no és igual per a tothom. De què serveix la llei? La dignitat de les persones no l’atorga la llei, és un dret natural que en us de la llibertat es pot equivocar però gaudeix de les capacitats per adonar-se’n i reciclar-se. Emparar-se en la llei que declara la inviolabilitat d’una persona significa que la democràcia és una incoherència. Francament reconèixer aquesta condició és moure’s en un model polític absolutista fill de les pitjors dictadures. La filosofia popular catalana ho té molt clar, “qui la fa, la paga”, contrària a la castellana de “ande yo caliente i ríase la gente.” Quina dita és més democràtica? I una altra pregunta, quina és més propera a l’evangeli? Sembla una contradicció perquè s’acusa catalana d’irreligiositat al costat de l’espanyola que amb el seu “Santiago y cierra Espanya” defineix la seva filosofia política, confirmant-la amb la declaració nomenant a la Verge del Pilar capitana del seu exèrcit. Em podeu explicar com es menja aquest plat. Només hi falta l’himne de la legió declarant-se “marido de la muerte”, manipulant el significat de la paraula mort. L’ADN espanyol gaudeix d’unes arrels molt profundes i és molt difícil que les saoni democràticament. Amb el procés i altres accions polítiques i judicials ens ho confirma. Senzillament la democràcia no és el model polític de la pell de brau. L’article de la Constitució que declara inviolable al rei ho palesa. Pot una llei donar més valor a la condició social que a la persona manipulant la seva humanitat? L’actuació de la política espanyola en el marc de la política europea ha palesat manta vegades aquest ADN en contra de l’ADN europeu. Quina credibilitat és mereix l’Estat Espanyol? Amb tot el meu respecte, cada vegada que dedico estones al Congrés Espanyol, em reafirmo més en la feble democràcia basada en la falta de respecte als diputats de partits que amb tot el dret del món són independentistes defensors de l’autodeterminació dels pobles. I aquesta política en un estat que ignora la unitat formada per diferències. Mereix l’estat espanyol la qualificació de demòcrata. Honestament els fets em diuen que no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada