INDEPENTISTES SENSE CARNET PORTARAN A LA INDEPENDÈNCIA

 La llibertat, qualitat que defineix l’ésser humà, és la raó intel·ligent que regula les relacions humanes. Totes les persones neixen lliures i cap autoritat està autoritzada a esclavitzar-les. L’exercici de la llibertat és més que un dret, és un deure assessorat per la intel·ligència i la racionalitat. Simplement, la capacitat de pensar. I és precisament aquest dret el més perseguit per la gran política dels poderosos col·lectius humans. Al respecte, la Declaració Universal dels Drets Humans en l’article 2 diu: ”Tothom té els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició”. Aquest article corrobora i reforça la idea  del meu raonament sobre els independentistes. I la Constitució espanyola ho referma en el paràgraf 2 de l’article10:”Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya”. En el supòsit que l’Estat Espanyol argumenti que la Constitució no en parla o n’és contrària, l’article 30 de la Declaració Universal dels drets humans, ratifica en l’article 30: “Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o realitzar actes, que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s’hi enuncien”. Penso que amb la documentació exposada tinc el camí clarament obert per opinar, pensar i defensar la independència de Catalunya en un model polític democràtic com confessa ser l’estat espanyol. Soc independentista i no estic afiliat a cap partit. Vaig estar-ho però la nul·la o poca credibilitat del partit, quin nom no cito perquè no li desitjo cap mal, va aconsellar-me donar-me’n de baixa. Respecto els partits, tots tenen la seva base i la seva filosofia, que respecto sempre que es moguin en el marc de la democràcia. Dissortadament els partits catalans, inclosos els independentistes, amb l’afany de portar el seu, cap al poder, no són gaire respectuosos en els seus comentaris i, a vegades, fins i tot contradictoris. Malgrat tot crec en la independència de Catalunya. Hi crec perquè molts catalans la volen com ho palesa el nombre de diputats independentistes votats pel Parlament de Catalunya que són majoria. Una majoria que es diu no ser suficient perquè els vots independentistes no superen el 50% dels vots  emesos. Que fan els partits independentistes perquè els vots superin el 5O% assolint un percentatge indiscutible? Honestament penso que la força la tenen les persones independentistes que no pertanyen a cap partit. Catalunya necessita que la suma dels independentistes no afiliats amb els afiliats superi sobradament el 50% i seria un èxit que superés el 60%. La tasca per assolir-ho només està en mans dels independentistes no afiliats. Cal una feina il·lusionada perquè les bones persones de totes les capes socials siguin conscients dels seus drets i de com els poden defensar. Cal una política en la que la dignitat sigui l’argument de rics i pobres, d’homes i dones, de governants i súbdits i de la dignitat no es poden excloure ateus, agnòstics, com tampoc la gran família LGTBI, i els afiliats de les diferents religions que actuen a Catalunya. Hi ha voluntaris per dur a terme aquesta campanya per la llibertat de Catalunya? Faig per un. Estic convençut que hi ha molts líders per la independència, que estan disposats a obrir camí. Escoltem la seva veu i recolzem-los. La independència està en camí. Us aconsello el llibre LA INDEPENDÈNCIA JA HA COMENÇAT, d’Hilari Raguer, monjo de Montserrat.

.