Les diferències en el cosmos són la norma de la bellesa universal i la gran obra d’art del Creador, l’artista més gran que transcendeix l’univers. Les diferències naturals són un reclam per actuacions de gran valor que fan viure la bellesa interior i exterior. El diàleg humà amb la natura porta a la transcendència de les persones que descobreixen en la natura el palau de la seva vida terrenal amb la projecció a la vida eterna. I són les diferències un leimotiv extraordinari quina lectura fa als seus adeptes persones que pensen, reflexionen, dialoguen i arriben al consens vital. Les diferències naturals conviden a l’ésser humà a valorar les diferències entre persones, diferències que com les del cosmos, creen la imatge de la humanitat. Però dissortadament la valoració de les diferències humanes desemboca a la mutilació de l’obra d’art que hauria de crear la humanitat. I en aquest desenvolupament de la convivència s’ha deformat la dignitat de la mort. I la demostració ens la dona la política que recolza el seu poder en les armes més que en les paraules. I aquesta política és universal. I l’arrel d’aquesta política és negar la llibertat de pensar. En el món es produeix la incoherència de convertir la cultura, exigència del pensament, en obediència del poder manipulador. Existeix un llibre molt antic que en el seu primer capítol ens ensenya quin ha de ser el procés històric de la humanitat. Aquest procés té dues fases, la terrenal i la transcendent eterna. Ens parla d’una Jardí terrenal i de la seva transformació en un Jardí Celestial. En el primer la humanitat desafià al seu Creador i fou condemnada al treball i a l’acceptació de les diferències. Amb el comportament en aquest condicionament, la humanitat podria guanyar-se la seva presència al celestial. La clau que obriria la porta seria la mort. Però a humanitat, orgullosa, no volgué entendre el traspàs d’un jardí a l’altre. I en aquesta concepció humana hi jugaren un paper rellevant dues dones. Eva que amb la poma li digué a Adan que l’estimava i es va creure ser déu. Amb una manipulació de l’amor es va perdre la felicitat terrenal. La segona dona fou la Verge Maria, que compliria amb la seva maternitat la promesa de la recuperació del Jardí celestial perdut. Si reflexionem sobre la història de la humanitat ens adonarem que la marginació de la dona ha desembocat en una convivència manipuladora de la mort, convertint les autoritats terrenals la forma de morir en segell del seu poder. Amb la mort psíquica i física el poder polític i econòmic ha trobat l’argument de la seva suposada veritat. I quina és aquesta veritat? Senzillament la incapacitat i manca de voluntat de respectar les diferències, diferències que tenen la seva base en el pensament de molts humans. L’estudi de l’evolució del pensament és indispensable per entendre les diferències i poder desenvolupar una política de relacions humanes en una convivència en pau. La història de la filosofia és l’acusadora de la manipulació política i econòmica que pateix al segle XXI la humanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada