La independència dels pobles, Catalunya se sent poble i ho és, és inherent a la seva realitat. Però la independència no és una qualitat humana quan les persones no viuen aquest dret de la seva condició social i s’escolta a cada cantonada que no hi ha res a fer. Cal assolir que tots els ciutadans dels pobles de la terra entenguin i exerceixin la llibertat, qualitat integrada en la veritat de ser. La filosofia de la llibertat palesa al segle XXI el desconeixement que se’n té i la nul·la defensa que se’n fa. En un article publicat al Diari ARA el dia 22 d’agost de 2020,Timothy Garlon Ash, historiador i catedràtic d’estudis europeus a la Universitat d’Oxford, escrivia aquesta reflexió en el seu article “BIELORÚSSIA I EL PODER DE LA LLIBERTAT:” Digueu-me americà, si voleu, però crec que hauríem de creure més en el poder de la llibertat. Sobretot, perquè aquesta creença és en ella mateixa una part important del poder de la llibertat”. Sembla una incongruència quan en realitat és una força real de la natura. La llibertat és un dret natural que el poder polític s’ha fet seu esclavitzant els ciutadans. I són els ciutadans els que el recobraran quan de veritat en un món democràtic de veritat esdevinguin sobirans i n’esdevindran quan de veritat tinguin fe en la seva llibertat. I com diu el professor d’Oxford s’ha de creure en ella per assolir el poder. El President Puigdemont fa referència a dues condicions: a) es tracta d’una confrontació amb el poder i b) cal ser més intel·ligents. Enfrontar-te amb el poder no significa que s’hi genera violència sinó que amb una correcció educada es pot defensar idees contràries si el poder és veritablement humà i un servei al poble, té el deure d’escoltar. Precisament en aquesta resposta pacífica d’enfrontament és on ha d’actuar la intel·ligència. I contra aquesta batalla pacífica, el poder acostuma a no tenir arguments i el que és pitjor no saber argumentar. La força de la independència està en la qualitat intel·lectual dels ciutadans. Qualitat que el poder polític, malgrat el ministeri d’educació, procura anul·lar amb un pressupost que no arriba a “ni de caritat”. No oblidem que entre la gent senzilla hi ha molta intel·ligència. Cal que no tingui por a l’hora de pensar. Sense els grans pensadors de la història la humanitat encara es mouria en la prehistòria. En el tema, raó de ser d’aquest article, de la formació d’una consciència independentista, cal que el catalans que han arribat a fer de la llibertat la veritat absoluta del seu ser, aportin la seva ciència despertant el desig de fer seva la imatge de l’independentista que llegeix o escolta. És molt necessari que la seguretat de la independència, veritat personal absoluta, desperti interès i voluntat d’assolir-la. Com més catalans ho palesin més força tindrà la idea, feta veritat personal absoluta, i més poder tindrà el vot polític independentista. En l’assoliment d’aquesta imatge no hi té lloc cap mena de violència física. Només la violència del poder de la paraula recolzada per la ciència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada