DONEU-ELS-HI MENJAR

Paraules plenes de sentit humà dites per Jesús als apòstols abans de la multiplicació dels pans. Soc conscient que als nostres dies aquest miracle és motiu de befa i escarni però davant d’aquesta realitat m’esgarrifa comprovar la cada dia més desvalorada dignitat humana. Els apòstols estaven destinats a ser líders en la nova convivència mundial en base a la filosofia també humana de l’evangeli. Els humans segueixen als governants creïbles i Jesús per aquella gent que el seguia ho era. I tenia molt clar que l’ésser humà és matèria i esperit, cos i ànima. Per coherència un governant ha de tenir cura de la persona integral. Per aquesta raó els hi ordenà donar menjar. Els pobres eren incapaços, donaren el que tenien, cinc pans i cinc peixos, però Jesús sí tenia capacitat i ho demostrà. La lliçó havia estat donada. Els dirigents de la convivència havien d’estar preparats. La manca de preparació és el resultat de la fam que pateix la humanitat. I la lliçó era prou clara: la integritat humana és exigent. Una reflexió des de la fe. La humanitat és el cos místic i el cos místic Crist l’alimenta també amb el pa i el vi eucarístics. Heu pensat mai, que el pa i el vi són els productes humans que simbolitzen la base de la subsistència humana? L’evangeli proclama obertament els deures socials en relació amb els bens materials indispensables per a una vida digna. La humanitat en la seva formació ha de complir dues exigències, la formació del cos i la de l’esperit i sense aquesta exigència no es pot esperar res més que la misèria corporal i anímica. Si fem una valoració de la imatge de la humanitat ens adonarem que aquestes dues vessants no estan tractades políticament com cal. L’educació i la sanitat no estan en primer pla sinó en darrer i les conseqüències, per exemple el covid-19. Un avís que els responsables polítics i religiosos no estan prou preparats per desenvolupar la seva labor. I aleshores es recorre a un servidor, l’economia, convertint-lo en responsable de la convivència. Les conseqüències estan a la vista. Jesucrist va ser prou clar, els miracles no són solucions humanes, per les solucions humanes cal estar preparats. I la primera condició és el respecte. I aquest respecte és exigent, ha de ser mutu. Si s’emprenen grans obres si ha d’anar preparat. I aquest lliçó la humanitat encara avui dia la té pendent. El poble, desprès del miracle, continuava seguint Jesús, al dirigent que sí té respostes. Els dirigents humans que no tenen respostes és perquè es pensen déus i a l’hora de la veritat fracassen. Poden els humans fer grans obres que semblen miracles? No només poden sinó que és el seu deure. I la seva preparació es diu dignitat i integritat. Si els resultats no assoleixen els objectius polítics i religiosos, senzillament es deu a que no són persones ni íntegres, ni dignes. Hem estudiat intel·ligentment com defineix l’evangeli la dignitat humana? Jesús crucificat és la imatge del verdader governant. Sé que força lectors no estaran d’acord amb mi. Només els hi demanaria que amb la ment en blanc i sense prejudicis analitzin les ensenyances del sermó de la muntanya. Cal descobrir la base humana de l’evangeli. No és fàcil. Les dificultats són pedagogia excel·lent. I una reflexió: la humanitat està mancada de verdaders dirigents.