LLUITEM CONTRA LA POBRESA

Mans Unides, ONG, treballadora per la pau al món, convençuda que la pobresa és la gran culpable dels desequilibris socials i per llògica de les guerres, llença pel 2015 una consigna urgent: lluitem contra la pobresa. Totalment d’acord. Però com s’hi ha de lluitar? Les polítiques actuals no lluiten contra sinò a favor. Les paraules poden dir, però els fets demostren. Permeteu-me un incís. Tot alló que es comença contra, normalment acaba agreujant el problema que es vol desarrelar. Un exemple les polítiques actuals a nivell mundial. La lluita no ha d’anar contra sinó a conscienciar la pobresa. El món actual, en general, no té consciència d’alló que és la pobresa, la pot viure. Falta consciència tan en els que la pateixen, com en els que no. I aquests segons són els que menys. Tenir consciència del significat de ser pobre defineix una postura davant del diner. I aquesta postura, dissortadament per ambdues bandes, és molt negativa, principalment per la banda rica. Si existís una autèntica consciència sobre la pobresa es compliria aquella benaurança de l’evangeli de benaurats els pobres d’esperit perquè d’ells és el regne del cel. I el regne del cel a la terra no és altra realitat que el benestar universal i la dignitat humana de totes les persones. I quan dic dignitat també amb refereixo a les més riques perquè, amb fets a la vista, són les menys dignes. La dignitat no la donen ni els càrrecs, ni els diners, la dignitat és una qualitat exclussivament humana, i un pidolaire pot ser, i moltes vegades ho és, més digne que un  multimilionari. Tenir consciència de la pobresa no és altra cosa que donar als bens materials, el diner n’és, la seva funció de servidors de la dignitat de les persones. I aquesta funció no es compleix. I la demostració rau en com està distribuída la riquesa avui, segle XXI. La meitat de la riquesa mundial està en mans de tres centes families, sent generosos dues mil persones, i aixó que és en comparació als set mil milions d’habitants del planeta?  El 20% de la població en controla el 80% de la riquesa i el 80% dels habitatnts del planeta s’han de conformar amb el 20% dels bens. Podem parlar de consciència social de la pobresa? A Europa ens omplin la boca de la necessitat d’aquesta lluita que Mans Unides planteja, però la política econòmica d’Europa  cada dia produeix més pobres. I no parlem d’Espanya, un exemple de la demagògia democrática,  es vol demostrar amb paraules alló que els fets desmenteixen. Tenir consciència de la pobresa significa també valorar la dignitat de les persones a partir de les seves necessitats indispensables per viure i gaudir dels seus drets naturals, que inclouen els polítics, el religiosos, els culturals, els económics i els socials. Pot tota la humanitat actual satisfer dignament tots aquests drets? La resposta és no. I la conclusió demana que es controlin els motius de les desigualtats de tot ordre. Sóc conscient que lluito contra una roca, que es creu indestructible. Però, les roques també son esmicolables. I també sóc molt conscient que la naturalesa sempre fa justícia. La naturalesa és universal, com la justicia. Té un mandat universal i el compleix. Universal no és absolut, però hi depèn. No és just que mils de milions de persones se’n vagin d’aquest món amb la misèria patida i tampoc ho és que se n’en vagin el dominadors del diner culpables de la misèria. Jo crec en la justícia universal absoluta. És una filosofia totalment humana però també, per humana, transcendent. I la transcendència, per a  mi, és divina.