Mans Unides, ONG, treballadora per la pau al món, convençuda
que la pobresa és la gran culpable dels desequilibris socials i per llògica de
les guerres, llença pel 2015 una consigna urgent: lluitem contra la pobresa.
Totalment d’acord. Però com s’hi ha de lluitar? Les polítiques actuals no
lluiten contra sinò a favor. Les paraules poden dir, però els fets demostren.
Permeteu-me un incís. Tot alló que es comença contra, normalment acaba
agreujant el problema que es vol desarrelar. Un exemple les polítiques actuals
a nivell mundial. La lluita no ha d’anar contra sinó a conscienciar la pobresa.
El món actual, en general, no té consciència d’alló que és la pobresa, la pot
viure. Falta consciència tan en els que la pateixen, com en els que no. I
aquests segons són els que menys. Tenir consciència del significat de ser pobre
defineix una postura davant del diner. I aquesta postura, dissortadament per
ambdues bandes, és molt negativa, principalment per la banda rica. Si existís
una autèntica consciència sobre la pobresa es compliria aquella benaurança de
l’evangeli de benaurats els pobres d’esperit perquè d’ells és el regne del cel.
I el regne del cel a la terra no és altra realitat que el benestar universal i
la dignitat humana de totes les persones. I quan dic dignitat també amb
refereixo a les més riques perquè, amb fets a la vista, són les menys dignes.
La dignitat no la donen ni els càrrecs, ni els diners, la dignitat és una
qualitat exclussivament humana, i un pidolaire pot ser, i moltes vegades ho és,
més digne que un multimilionari. Tenir
consciència de la pobresa no és altra cosa que donar als bens materials, el
diner n’és, la seva funció de servidors de la dignitat de les persones. I aquesta
funció no es compleix. I la demostració rau en com està distribuída la riquesa
avui, segle XXI. La meitat de la riquesa mundial està en mans de tres centes
families, sent generosos dues mil persones, i aixó que és en comparació als set
mil milions d’habitants del planeta? El
20% de la població en controla el 80% de la riquesa i el 80% dels habitatnts
del planeta s’han de conformar amb el 20% dels bens. Podem parlar de consciència
social de la pobresa? A Europa ens omplin la boca de la necessitat d’aquesta
lluita que Mans Unides planteja, però la política econòmica d’Europa cada dia produeix més pobres. I no parlem
d’Espanya, un exemple de la demagògia democrática, es vol demostrar amb paraules alló que els
fets desmenteixen. Tenir consciència de la pobresa significa també valorar la
dignitat de les persones a partir de les seves necessitats indispensables per
viure i gaudir dels seus drets naturals, que inclouen els polítics, el
religiosos, els culturals, els económics i els socials. Pot tota la humanitat
actual satisfer dignament tots aquests drets? La resposta és no. I la conclusió
demana que es controlin els motius de les desigualtats de tot ordre. Sóc
conscient que lluito contra una roca, que es creu indestructible. Però, les
roques també son esmicolables. I també sóc molt conscient que la naturalesa
sempre fa justícia. La naturalesa és universal, com la justicia. Té un mandat
universal i el compleix. Universal no és absolut, però hi depèn. No és just que
mils de milions de persones se’n vagin d’aquest món amb la misèria patida i
tampoc ho és que se n’en vagin el dominadors del diner culpables de la misèria.
Jo crec en la justícia universal absoluta. És una filosofia totalment humana
però també, per humana, transcendent. I la transcendència, per a mi, és divina.

molt bona reflexió Joan. Gràcies.
ResponElimina